L’Auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir dimarts passat un acte institucional en memòria de Maria Elena Maseras Ribera (Vila-seca, 1853), figura pionera en la història de la medicina i de l’educació.
L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Vila-seca juntament amb l’Agrupació Cultural de Vila-seca, va anar a càrrec de l’alcalde de Vila-seca Pere Segura, la regidora de Cultura Manuela Moya i la presidenta de l’Agrupació Cultural de Vila-seca Montse Garriga. La trobada va servir per reivindicar el llegat de la primera dona a matricular-se en una universitat a l’Estat espanyol i la primera a llicenciar-se en Medicina.
Durant l’acte es va presentar el llibre ‘M. Elena Maseras Ribera (1853-1905), la dona que va trasbalsar la universitat’, una obra coeditada per l’Ajuntament de Vila-seca i la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. El llibre ha estat elaborat per Mireia Oncins, Maria Estradé, Olga Cabanyes, Ginés Puente, Miguel Ángel Limón i Ramon Setó, i aprofundeix en la vida i la transcendència històrica d’aquesta figura clau.
L’alcalde Pere Segura va donar la benvinguda als assistents i va presentar els autors de l’obra, que van destacar la importància de Maseras com a referent en la lluita per l’accés de les dones a l’educació superior.
Durant la jornada es va posar en valor la seva perseverança per trencar barreres en un context que excloïa les dones de l’àmbit universitari, obrint camí a les generacions futures. L’homenatge va comptar també amb el suport acadèmic del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i del degà de la Facultat de Medicina, Antoni Trilla, a través de vídeos testimonials.
L’acte va finalitzar amb una actuació musical a càrrec de Cristina Ruiz i Heidrun Bergander.
Nascuda a Vila-seca, Maria Elena Maseras va iniciar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1872, gràcies a un permís especial concedit pel rei Amadeu de Savoia. Tot i completar la carrera, va desenvolupar la seva trajectòria professional en l’àmbit educatiu com a mestra, exercint la docència a Vilanova i la Geltrú i Maó, on va morir l’any 1905.
