Trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn de l’espectre autista (TEA) s’han relacionat en els darrers anys amb la disfunció mitocondrial, és a dir, amb una pèrdua de capacitat de les cèl·lules per produir l’energia necessària per al seu funcionament. Ara, un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) ha liderat una revisió sistemàtica sobre l’ús de suplements nutricèutics (com la vitamina D3, el coenzim Q10, el magnesi o diferents vitamines del grup B), necessaris per a la funció mitocondrial, com a tractament complementari en aquests trastorns psiquiàtrics.
Tenint en compte que el cervell consumeix al voltant del 20% de l’energia de l’organisme, produïda majoritàriament als mitocondris, l’equip investigador ha avaluat si la suplementació adreçada a aquesta via biològica es podia traduir en beneficis clínics. Per això, els investigadors han revisat articles publicats entre gener de 2007 i abril de 2024. A partir de 2.061 registres identificats inicialment, finalment s’han avaluat 122 estudis que complien els criteris d’inclusió.
Entre els suplements estudiats hi ha la vitamina D3, el compost més investigat al conjunt de patologies. Els assaigs sobre prevenció de la depressió no han demostrat un efecte global, però alguns estudis han descrit millores en subgrups concrets, com ara persones amb depressió moderada o greu o en el període perinatal. L’N-acetilcisteïna va mostrar resultats més consistents en alguns estudis sobre esquizofrènia, especialment en símptomes globals i funcions cognitives.
L’equip investigador subratlla que: «Les troballes d’aquesta revisió indiquen que alguns nutricèutics podrien tenir un paper prometedor com a tractament complementari en psiquiatria, però calen assaigs clínics més robustos, amb protocols estandarditzats i biomarcadors validats d’eficàcia, abans de traslladar aquesta evidència a la pràctica clínica», explica Juan Tortajada, primer autor de l’estudi i membre del grup de Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’HUIPM-IRB CatSud-URV.
Els autors també assenyalen la necessitat d’incorporar factors socioeconòmics, com ara el nivell educatiu i els ingressos, en futures investigacions. Aquests elements poden influir en l’accés, l’adherència i la continuïtat dels tractaments nutricèutics, i són clau per dissenyar estratègies inclusives a l’atenció psiquiàtrica.
L’estudi, dirigit per Lourdes Martorell i amb Juan Tortajada i Bengisu Kevser Bulduk com a
primers autors, s’ha publicat a la revista General Psychiatry.
