L’amenaça de pluja i les quatre gotes caigudes al Parc del Pinaret només van quedar en un intent que no va alterar el concert d’Ana Torroja que tancava el 51è Festival Internacional de Música de Cambrils. Passaven pocs minuts de les 10 de la nit, quan l’artista apareixia a l’escenari on van regnar els colors pastel i l’estètica dels vuitanta. Amb les notes de ‘Se ha acabado el show‘, cançó que dona nom a la gira del 2026, s’iniciava un concert que van gaudir els «nostàlgics» que van reviure els temes clàssics de Mecano i els «valents», que coneixien les cançons de la darrera etapa de Torroja en solitari. Així els va batejar la cantant madrilenya.
Ana Torroja, a l’inici del concert (M.B.M.)
Ana Torroja no és d’aquelles artistes que s’adrecen al públic a través de grans pantalles ni de grans muntatges. A Cambrils va demostrar que li agrada interactuar amb la gent i compartir moments i «coses del directe» com els «electrolitros» -una forma original d’anomenar l’Aquarius de llimona»-, que l’ajudaven a superar la calor a dalt de l’escenari. «Espero que aquesta nit sortiu més feliços del que estàveu», expressava l’Ana al seu públic.
Un dels moments de l’actuació de la cantant madrilenya, al Parc del Pinaret (M.B.M.)
‘Los amantes‘ i ‘Me colé en una fiesta‘ de Mecano van servir per enganxar des del primer minut un públic que no volia perdre’s cap dels clàssics d’un dels grups del pop amb majúscules. ‘La maleta‘ -de l’últim projecte de Torroja-, ‘Coros‘ i ‘Sonrisa’, cançons dels seus discos en solitari que l’artista va saber intercalar dins del ‘show’. Tot seguit arribava un dels moments nostàlgics de la nit, amb una versió reposada de ‘Cruz de navajas‘, que no va deixar indiferent a ningú.
Ana Torroja va presentar la gira ‘Se ha acabado el show’ a Cambrils (M.B.M)
Després de ‘El 7 de setiembre‘ de Mecano, Torroja dedicava ‘Problemas de conversación‘ al cantant colombià Esteman, «que ho deu estar passant malament», a causa del terratrèmol. El clàssic ‘Hijo de la luna‘ de Mecano, ‘Un contratiempo’, ‘Rosa del desierto‘ i ‘Duele el amor‘ donarien pas als músics de la banda, que preparaven la tornada d’Ana Torroja a l’escenari, vestida de blanc i fent amb les mans el símbol del lesbianisme -les dues Venus entrellaçades- interpretava ‘Mujer contra mujer‘ amb l’acompanyament despullat del piano.
Torroja interactuant amb el baixista de la banda (M.B.M.)
A la recta final, no hi van faltar èxits de Mecano com ‘Ay que pesado‘, ‘Maquillaje‘, ‘Las curvas de esa chica‘ i ‘Barco a Venus‘, amb la que s’acomiadava de l’escenari. Als bisos, un medley format per ‘Quédate en Madrid‘ -que Torroja va anomenar ‘Quédate en Cambrils‘-, ‘Sentía‘, ‘Naturaleza muerta‘ i ‘Aire‘, per continuar amb ‘La fuerza del destino‘ i ‘Un año más‘.
L’artista madrilenya i el seu guitarra (M.B.M.)
Quan semblava que era el moment de marxar, la cantant madrilenya va soprendre a tothom quan va dedicar el «Cumpleaños feliz» a l’Èrika, una nena del públic que no va parar de cantar durant tota la nit el dia que feia 9 anys. I com si es tractés de cançons a la carta, Torroja va compartir amb el públic cançons a cappella com la rumba ‘Una rosa es una rosa‘, ‘Laika‘ o ‘Dalí‘, per acabar amb ‘Me cuesta tanto olvidarte’, amb la seva banda.
Ana Torroja i la seva banda s’acomiaden del públic de Cambrils (M.B.M.)
Un bon record el que va deixar el primer concert -qui ho diria- d’Ana Torroja a Cambrils.
