Montse Muñoz (PSC) encapçala l’equip de govern de Creixell format pel PSC, Junts, PP i ERC. En aquesta entrevista, l’alcaldessa comparteix amb l’InfoCamp les millores que s’estan fent al municipi, els projectes en què està treballant l’Ajuntament i els reptes de futur de Creixell.
J.C. En quina situació es troba l’antic deute de l’Ajuntament?
M.M. Quan vam entrar al govern, el deute era de 5.775.000 euros i actualment debem 3.695.000 euros, és a dir, hem rebaixat el deute en més de 2.000.000 euros. La ràtio d’endeutament en el pressupost del 2022 era del 95%; en la liquidació del pressupost del 2024, la ràtio ja era del 65% i ara, quan liquidem el del 2025, preveiem baixar del 50%. Nosaltres hem rebaixat l’endeutament a quasi la meitat sense repercutir-ho en la gent.
“Hem rebaixat l’endeutament a quasi la meitat sense repercutir-ho en la gent”
Quan s’acabarà de pagar el deute?
El deute pendent està allargat fins al 2037, amb la qual cosa, l’Ajuntament paga una quota anual més interessos de 418.000 euros. L’any 2025 vam poder amortitzar del deute en més de 688.000 euros i ens ha baixat la quota a pagar –de 360.000e a 307.000e-. Aquesta diferència de quota i interessos ens serviran per a altres crèdits que poguem demanar que ens ajudin a tenir patrimoni.
L’alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, durant l’entrevista (J.Cartanyà)
Quines prevision té Creixell en matèria d’habitatge?
Hem parlat amb la Generalitat per veure com podríem incorporar habitatges al municipi. Tenim un edifici del 2008 que el promotor no va arribar a acabar i que es troba destrossat. La Generalitat ens va dir que mirarien de quina forma es podria trobar una solució. El que sí hem intentat és fer una modificació del parcial puntual de les Sínies Nord perquè pugui incorporar habitatges de protecció oficial (HPO), ja que avui en dia no n’hi ha, i això ens permetria generar 215 pisos. Però el nostre govern no té majoria absoluta i els grups de l’oposició no ens ho aproven perquè no hi ha manera que entenguin que això és un bé per al poble i que hem de generar oportunitats perquè la gent es quedi aquí…, sobretot la gent jove.
“Hem de generar oportunitats (pisos) perquè la gent es quedi aquí, sobretot la gent jove”
Amb aquest panorama, des del govern municipal descarteu desenvolupar la zona residencial de les Sínies Nord?
No es descarta perquè més tard o més d’hora ha de sortir. Avui dia, l’edificació de vivenda aïllada ja no és sostenible, però sembla ser que per alguns aquí hem de continuar amb cases aïllades. A llarg termini, al municipi li ocasionarà un greuge molt important. Aquí cadascú fa la política que creu convenient, però, sincerament, crec que s’equivoquen.
Ens consta que des de l’equip de govern treballeu per empadronar gent que hi té una segona residència. Amb quin objectiu?
Volem que el municipi creixi. Tots sabem que els municipis perceben una quantitat de l’Estat en funció de l’empadronament. Som un municipi costaner que, quan arriba l’estiu, dona servei a 30.000 o 35.000 persones. I a l’hivern, som uns 4.200 habitants però a la pràctica estem donant serveis per a un volum de 6.000 a 7.000 persones perquè molts no s’empadronen per interessos personals. El que intentem és fer-li veure a la gent que és important que s’empadroni allà on viu. Últimament sembla que hi ha un cert auge de l’empadronament i els 5.000 habitants arribaran quan hagin d’arribar. No es poden fer empadronaments massius. Tots els serveis (escoles, metges,…) van en funció del padró. Volem serveis de primera però no participem per poder tenir aquests serveis. Per exemple, els municipis estan obligats a tenir Policia Local a partir de 10.000 habitants. Nosaltres no els tenim però fem un gran esforç per tenir-la.
“Intentem fer veure a la gent que és important que s’empadroni allà on viu”
Vostè va traslladar a la Generalitat la petició que Creixell sigui considerat pel Govern un municipi de segona categoria. Quins avantatges tindria?
Nosaltres volem que ens considerin de segona categoria perquè, encara que no tinguem als 5.000 habitants, el nostre pressupost és superiror als 3 milions d’euros. El problema és que no tenim capacitat econòmica per crear dos sous alts perquè ara ens veiem obligats a crear una plaça oficial de tècnic. Quan arribem als 5.000 habitants podrem crear tres sous alts. És qüestió d’esperar…
En quin moment es troba el nou POUM?
És un tràmit molt llarg, però seguim avançant en la seva tramitació. També vam poder aprovar el novembre el DUPROCIM, el pla d’actuació local que agrupa les mesures d’emergència davant inundacions o incendis, que el Departament d’Interior va validar.
L’alcaldessa i el regidor d’Urbanisme es van reunir amb la Generalitat per a impulsar l’habitatge assequible i el desenvolupament del POUM (Aj.de Creixell)
Tenim entès que els veïns de Creixell no cal que vagin a fora a renovar-se el carnet, oi?
Si, aquest servei té molt bona demanda. Hem aconseguit que vingui a Creixell un equip de la Policía Nacional cada dos o tres mesos perquè faci carnets i passaports.
Creixell s’ha adherit a l’Associació d’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona? Què n’espera d’aquesta adhesió?
Hem estat el primer municipi de fora del que era en sí l’àrea metropolitana que s’hi va adherir. Esperem que entre tots puguem tirar endavant amb aquest projecte i ens en puguem beneficiar. Volem que se’ns escolti i no quedar-nos despenjats de la resta. Som un poble petit que hem estat molt de temps adormit i a veure si ens despertem…
“Som un poble petit que hem estat molt de temps adormit i a veure si ens despertem…”
Una altra de les peticions de l’Ajuntament era més suport econòmic per a la conservació del patrimoni històric i cultural de la vila, oi?
Vam tenir la possibilitat d’accedir al 2% cultural del Ministeri per a la rehabilitació de la Ca la Miquelina –valorada en 1,5 milions- per a convertir-la en un espai cultural i d’oci al casc urbà, però no l’hem pogut plantejar perquè, abans, hem de tenir i declarar la possessió del bé cutural. A petició de la propietat de l’immoble, el Jurat d’Expropiació ha valorat el bé en 345.000 euros. Per adquirir-lo, podrem disposar d’un petit ajut de la Diputació i la resta l’haurem de pagar en divesos exercicis pressupostaris. La qüestió és poder aconseguir la possessió del bé, perquè una vegada el tinguem, podrem aconseguir subvencions per al projecte.
“Volem convertir Ca la Miquelina en un espai cultural i d’oci al casc urbà”
Imatge d’arxiu de Ca la Miquelina (Ricard Ballo)
Un dels temes de l’agenda del govern de Creixell era la millora del servei de recollida de la brossa. S’ha pogut avançar en el reciclatge?
Estem fent accions per promoure el reciclatge entre la població. Entre aquestes, hi ha la Fira del reciclatge i el Passaport Verd, que ofereix descomptes del rebut de la brossa a aquelles persones que facin ús de la deixalleria. Ara també s’ampliarà el servei de recollida de la brossa del Consell Comarcal amb vint bateries noves a Creixell –amb 5 contenidors grans per cada bateria-, que es preveuen instal·lar a partir de l’estiu.
I la xarxa d’aigües com es troba?
Quan aprovem el nou pressupost farem una renovació de la xarxa d’abastament d’aigua per un valor de prop de 300.000 euros. També tenim la voluntat de renovar l’enllumenat públic quan tinguem capacitat econòmica per fer-ho.
“Farem la renovació de la xarxa d’aigua per un valor de prop de 300.000 euros”
També s’està renovant el parc de vehicles municipals, no?
En aquest mandat vam adquirir una nova màquina d’escombrar i dues furgonetes elèctriques noves i ara estem pendents de comprar una tercera furgoneta més petita.
I el nou magatzem municipal per a les Brigades?
Per aquest equipament ens han atorgat una subvenció de 477.000 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) i un ajut de la Diputació de 140.000 euros. Estem pendents que Finances de la Generalitat ens autoritzi per a poder endeutar-nos per poder demanar un crèdit per avançar-nos aquests diners. La resta, uns 90.000 euros, ho pagarà l’Ajuntament en quatre anys. El magatzem concentrarà tot el material de les Brigades i ens alliberarà de molts espais que tindrien altres utilitats.
El nou pati de l’Escola Les Eres de Creixell (Escola Les Eres)
L’Escola Les Eres ha iniciat un procés de transformació cap a un col·legi intel·ligent. En què consisteix aquest canvi?
Nosaltres ens hi hem abocat bastant a l’Escola Les Eres perquè ja estava una mica obsoleta. Vam contactar amb un equip multidisciplinar de la UB i la UOC, que va estudiar la idiosincràcia del col·legi per tal de buscar la millor manera perquè els alumnes se sentin més còmodes i participin més de l’ensenyament. Són les anomenades “smart class room” i nosaltres som el primer municipi de la demarcació de Tarragona que s’hi ha acollit. Ja portem tres aules i, tot i que anem injectant noves “vitamines” a l’escola en la mesura que el pressupost ens permet, l’escola ja ha canviat bastant. Amb aquest projecte volem posar en valor Creixell en el mapa de referència de les escoles. Pel que fa a les instal·lacions, hem posat plaques solars al terrat i, amb el Pla Impuls Dipta, mirarem de col·locar aparells que ja funcionen amb l’energia per baixar el rebut de la llum.
“L’Escola Les Eres és la primera de la demarcació que es va acollir al projecte ‘smart class room’”
Com es prepara enguany la temporada alta? Heu incorporat serveis a les platges?
La temporada començarà el mes de juny amb el Pla d’usos i serveis de la platja. Amb els temporals, les platges han perdut molta sorra i hores d’ara no sabem si la podrem recuperar o ens l’hauran d’aportar. El que sí que vam fer l’any passat és una inversió per a una caseta de fusta de vigilància que col·locarem a la zona de la urbanització Port Romà, on tindrà més visibilitat. Enguany finalitza la concessió de les guinguetes i l’any que ve s’haurà de fer una nova licitació. I les dutxes també es col·locaran a l’estiu.
Reunió dels municipis signants del conveni de promoció turística del Baix Gaià (Arxiu / Infocamp)
Creixell forma part de l’estratègia conjunta de promoció turística dels municipis del Baix Gaià. Quina valoració en fa?
La marca del Baix Gaià es va impulsar des de Creixell perquè quedava molt diluïda dins de la Costa Daurada. Com a conseqüència d’això, es van reunir una sèrie de municipis costaners –des de Tarragona fins a Roda de Berà- i de l’interior i vam decidir crear la marca. Això permet que es conegui aquesta zona del nord d’una altra manera, ja que la gent associa la Costa Daurada amb Salou, Cambrils i Vila-seca. Estem participant en fires perquè la taxa turística s’ha de gastar en la promoció turística, no en altres coses. I crec que se’ns està veient més que abans.
“La taxa turística s’ha de gastar en promoció turística, no en altres coses”
Creixell Màgic, Creixell Crims i la Fira Medieval són potser els esdeveniments culturals de referència del municipi. Creu que l’oferta cultural és prou bona o es pot ampliar?
Nosaltres, tot i que hem consolidat aquests esdeveniments, no per això deixem de fer altres activitats culturals: música, teatre, propostes per al públic familiar, tradicions com Nadal,… Intentem que la gent no hagi de marxar a fora a buscar una cosa que la pot gaudir aqui´.
El Festival Internacional Creixell Màgic (Arxiu / Infocamp)
“Intentem que la gent no hagi de marxar a fora a buscar una cosa que la pot gaudir aquí”
L’Ajuntament també organitza activitats adreçades a la gent gran i a la canalla. Quines destacaria?
Estem organitzant uns tallers de memòria i gimnàsia per a les persones majors. També fem els casals de primavera, estiu i Nadal per a nens i nenes.
Està satisfeta de com s’està desenvolupant el projecte del nou parc esportiu?
Ara hem posat en marxa una aplicació d’ús de les pistes que està funcionant força bé i que permetrà a la gent autogestionar-se. Hem fet un pla de viabilitat del parc esportiu i farem la licitació d’un xiringuito perquè la gent tingui un punt de trobada i d’oci per gaudir. S’han arreglat les pistes de pàdel, la de tennis –pendent d’una avaluació definitiva-, s’ha fet un camp de futbol petit i es canviaran les cistelles d’una pista de bàsquet. També mirarem de fer una pista de Pickleball -on hi ha les de petanca- ja que està tenint molt d’èxit en altres llocs -perquè són com unes pistes de pàdel més petites- però aquí al nostre territori no hi ha oferta. L’avantatge d’aquest parc esportiu és que es troba situat en una zona molt gran, entre tres urbanitzacions, i es preveu una gran afluència de gent.
“L’avantatge d’aquest parc esportiu és que es troba situat en una zona mol gran i es preveu una gran afluència de gent”
Quins altres parcs públics s’han millorat?
Hem arreglat els parcs de la Plana i de les Sínies i s’han posat aparells nous a la zona verda de la Masó. A la zona de Port Romà també s’han fet altres millores.
