Una rehabilitació exemplar converteix una masia històrica del Priorat en un hotel de cinc estrelles integrat amb el paisatge i la memòria del territori
Aquesta setmana a InfoCamp ens fem ressò d’un nou article de la sèrie «Edificis Singulars» publicat a la revista TAG del Col·legi Oficial d’e lArquitectura Tècnica de Tarragona (COATT). El reportatge recrea el procés de transformació d’una antiga masia històrica del S.XVIII en l’actual Gran Hotel Mas d’en Bruno, al Priorat.
El Priorat amaga veritables joies que cal descobrir per entendre la bellesa d’aquest món. Al seu paisatge particular, una orografia única i la particularitat de produir uns dels millors vins del món, hi hem de sumar certs espais que s’hi alcen amb elegància, banyats per la història i excelsos en tots els sentits. Mas d’En Bruno, una Masia històrica entre el municipi de Torroja del Priorat i la Morera de Montsant, apareix històricament lligat a la Cartoixa d’Escaladei des de l’any 1294.
Set segles després, aquella Masia que després va esdevenir nucli urbà, habitat per 6 o 7 famílies, ha sobreviscut a les vicissituds del pas del temps i ha mantingut la seva estructura i volumetria fins els nostres dies. Ha estat amb canvis i ampliacions, a través de la propietat de la família Bruno i amb un bell esplendor a finals del segle XVIII. Catalogat com a Bé d’Interès Cultural Nacional (BCIN), l’any 1999 l’edifici es va sotmetre a una rehabilitació per transformar-lo en celler que no va prosperar. Al 2023, després d’una laboriosa i cuidada rehabilitació, amb l’empresa COASA al capdavant de l’obra, obria portes el Gran Hotel Mas d’en Bruno, un ressort de Gran Luxe del Grup Stein que s’ha convertit en el primer Relais & Châteaux de la demarcació de Tarragona.
El Gran Hotel Mas d’en Bruno s’ha convertit en el primer Relais & Châteaux de la demarcació de Tarragona (Stein Grup)
El nou hotel és ara una experiència de benestar en un entorn natural i discret. Cada espai ha estat dissenyat amb cura, combinant elegància contemporània, materials nobles i un profund respecte pel paisatge que l’envolta. El seu restaurant, el Wine Bar, les sales per a esdeveniments, la botiga gurmet i l’spa exclusiu -com també la piscina infinita a l’aire lliure- conviden al descans, al plaer i a la desconnexió dels seus clients. Les seves 24 suites es reparteixen entre l’edifici principal, l’antiga Masia que manté la seva immensa porta original i algunes de les seves primeres parets de pedra, a més d’una nova edificació batejada com a Atelier on totes les estances tenen jardí privat. Una d’elles, la Bruno’s Villa, té 120 metres quadrats i piscina pròpia.
“Cada espai ha estat dissenyat amb cura, combinant elegància contemporània, materials nobles i un profund respecte pel paisatge que l’envolta.”
La prestigiosa revista National Geographic ha inclòs el Gran Hotel Mas d’En Bruno entre els 10 millors d’Espanya. Aquest guardó destaca no només la bellesa de l’entorn, sinó també l’experiència global que ofereix l’hotel. Els seus experts recorden que les seves elegants suites i l’atenció centrada en l’enoturisme que inclou tastos de vins amb sommelier, vinoteràpia i masterclasse, converteixen Mas d’en Bruno en un destí ideal per als amants del vi. També destaquen la seva arquitectura equilibrada amb la combinació de restauració històrica i disseny contemporani, reconeguda per la guia Michelin.
El reconeixement de National Geographic s’afegeix a les lloances que l’hotel ha anat rebent d’altres mitjans, com la revista Travel & Leisure que el considera com el millor ressort d’Europa i el sisè a nivell mundial, segons els ‘World’s Best Awards 2024’, basats en més de 700.000 vots dels seus lectors.
National Geographic ha inclòs el Gran Hotel Mas d’en Bruno entre els 10 millors de l’Estat (Stein Grup)
Evolució tècnica del projecte de rehabilitació del Mas d’en Bruno
El projecte de rehabilitació i ampliació del Mas d’en Bruno com a hotel de 5 estrelles ha estat un procés tècnicament complex i profundament respectuós amb el patrimoni arquitectònic i paisatgístic del Priorat. L’actuació ha integrat la consolidació estructural, la restauració històrica i la incorporació de nous volums amb criteris de mínima afectació visual.
Les actuacions inicials han consistit en la neteja de runa i paraments, inspecció i manteniment de les bigues de fusta existents, retirada de cobertes de fibrociment i enderroc parcial dels pòrtics de formigó de la nau annexa. L’estudi geotècnic va determinar una fonamentació amb llosa i murs de formigó, i la utilització de forjats de llosa i estructures metàl·liques lleugeres en coberta. Es va descartar qualsevol moviment de terres fora de l’àmbit existent.
A la masia, s’han mantingut els murs de càrrega originals de pedra, alguns arrebossats amb calç. S’ha intervingut especialment a les plantes semisoterrani i baixa per adequar els espais a nous usos hotelers. En planta semisoterrani, s’hi ha creat l’accés principal, un restaurant amb cuina de nova planta, sales tècniques i una pèrgola metàl·lica per a la terrassa exterior. S’han preservat elements històrics com revoltons ceràmics, baranes i escales originals.
A la planta baixa s’ha integrat una zona spa aprofitant l’antiga àrea de cups i dipòsits de gra, convertint-los en piscines interiors i sales de tractament. Aquesta planta també inclou habitacions amb sortida exterior i zones de servei connectades per escales de nova construcció i un montacàrregues. La primera planta acull sis suites, la majoria amb terrassa o balcó, mentre que la segona planta en concentra quatre més, distribuïdes al voltant del nucli vertical.
Imatge dels treballs de rehabilitació del Mas d’en Bruno (Stein Grup)
Una intervenció destacada ha estat la construcció d’un cos soterrat a la façana oest destinat a ampliar la cuina i ubicar-hi les sales tècniques del spa. Aquest volum, integrat entre bancals de vinya, presenta una coberta enjardinada que permet l’aprofitament paisatgístic i minimitza l’impacte visual.
Pel que fa a la nau annexa, s’ha reformat completament l’antic edifici avícola per reconvertir-lo en onze habitacions noves i serveis auxiliars. La coberta s’ha mantingut ceràmica, però s’han retirat les plaques fotovoltaiques projectades inicialment i, per evitar l’impacte visual, s’han reubicat en tres pèrgoles a la zona d’aparcament, amb suport metàl·lic adossat al mur perimetral. L’estructura ha estat reforçada amb pilars de formigó i bigues prefabricades.
Imatge de les obres del Mas d’en Bruno (Stein Grup)
Els espais exteriors han estat urbanitzats amb paviments naturals com sauló compactat i materials ceràmics en tons terrosos. L’accés principal i el de servei es resolen amb traçats diferenciats per a vehicles i vianants. La piscina exterior s’ha instal·lat en terrasses esglaonades adaptades a la topografia vinícola, envoltada de vegetació autòctona i pèrgoles enfiladisses que suavitzen la lectura volumètrica de l’edifici.
Totes les actuacions s’han desenvolupat sota els requisits establerts pel Codi Tècnic de l’Edificació: funcionalitat, seguretat estructural, protecció contra incendis, accessibilitat, salubritat, estalvi energètic i protecció acústica. L’edifici presenta un sistema estructural mixt, compartimentació adaptada a l’ús hoteler i instal·lacions tècniques avançades que asseguren qualitat d’estada i eficiència operativa.
El projecte del Mas d’en Bruno constitueix un model exemplar d’intervenció patrimonial, on la memòria històrica es conjuga amb la contemporaneïtat arquitectònica i la sostenibilitat tècnica.
“El projecte del Mas d’en Bruno constitueix un model exemplar d’intervenció patrimonial, on la memòria històrica es conjuga amb la contemporaneïtat arquitectònica i la sostenibilitat tècnica.”
Imatge de la rehabilitació i ampliació del Gran Hotel Mas d’en Bruno, al Priorat (Stein Grup)
Entrevista a Josep A. Navarrete, arquitecte tècnic
Les obres de transformació d’un espai històric i d’interès patrimonial en l’actual Hotel Mas d’en Bruno, han estat complexes i han requerit l’entesa de professionals de sectors ben diversos. Adaptar estructures fetes segles enrere amb els nous materials i usos pels quals no havien estat pensades ha estat un treball d’excel·lència que ha donat pas a una estructura única. Com en tants altres casos, hem de parlar de hàndicaps, problemes i bons resultats amb la persona que ha viscut de primera mà aquesta obra. L’arquitecte tècnic Josep A. Navarrete Fernández ha estat el director tècnic de l’empresa COASA, que ha aportat la seva experiència en totes les fases de la construcció.
O.R.: Sr. Navarrete, Quina era la situació inicial quan va començar la vostra actuació?
JOSEP A.N.: Trobem una obra iniciada i en un espai molt especial, una masia del segle XVIII, i comencem a construir els annexos que estaven previstos al projecte. Això es tradueix en la construcció de 22 habitacions.
Treballar en un espai històric per reconvertir-lo, adaptar-lo a l’ús d’avui dia i amb instal·lacions més modernes no és fàcil.
No, va ser molt complex sobretot pel tema instal·lacions. Els acabats van tenir complexitat, però la base era molt bona i hi havia un estudi de disseny. L’staff tècnic el formaven catorze tècnics. Hi havia un equip de disseny i interiorisme molt potent, un altre estudi de paisatgística exterior i un equip d’arquitectura interior molt bons, a més d’un altre equip d’enginyeria. Per tant, l’obra està molt qualificada a nivell tècnic.
Josep A. Navarrete, arquitecte tècnic (Stein Grup)
Quan parla que ha estat complex, com traduïm aquesta complexitat? Quins han estat els principals problemes?
La qualitat dels materials, el tractament de la renovació versus allò existent. Hi havia parets que calia rehabilitar, remoure, remodelar i deixar-les amb una estètica antiga. També hi havia la composició dels nous paviments adaptats a les parets que es conservaven o els forjats, que majoritàriament s’han conservat, com la fusta.
Diguem que aquesta conservació, integració i rehabilitació, gairebé en parts iguales, és realment complexa tècnicament ja que requereix mà d’obra molt especialitzada, artesans i restauradors. Per això ha estat tot un repte.
No ha estat fer una obra nova, que sempre té les seves complexitats. Ens hem trobat amb una part obra nova, una part dedicada a la remodelació i una part de rehabilitació.
“Conservar, integrar i rehabilitar alhora ha estat un repte que ha requerit artesans i restauradors especialitzats.”
Com ha estat la seva funció de director tècnic de la constructora, COASA, en tot aquest procés?
Ha estat especial i molt rellevant estar en un equip d’alt nivell ple de professionals com ara enginyers, paisatgistes, interioristes de molt reconegut valor, tècnics de restauració i també arqueòlegs. Amb tots s’ha treballat bé, però en alguns moments no ha estat fàcil arribar a alguns acords.
Per posar un exemple, quan parlàvem de fer un spa a l’antic celler, l’arqueòleg ens va recordar que hi havia una premsa del segle XIV. Vam veure que el canal era del segle XVIII, llavors vam acordar deixar-lo íntegre i instal·lar-hi, protegint els elements històrics, una piscina que et permeti estar a 38 graus. Això és autèntica harmonització del treball i integració del projecte.
D’altra banda, hi ha el tema dels materials, que tampoc no ha estat fàcil triar-los tots, treballar amb alguns i optar per les millors solucions. Recordo, per posar un cas, que estava previst fer tres passes de porta amb una pedra amb una veta d’or de fer menys de 10 metres quadrats que costava exactament 150.000 euros. Aleshores, al final es va canviar per una altra de les mateixes prestacions amb una centèsima part del cost. En general, l’estàndard de treball és molt alt.
La part més agradable del procés, perquè ja ha parlat de les complexitats, encara que no siguin desagradables, quina ha estat?
Sens dubte l’avenç. Quan anaves completant l’obra i veient com anava quedant perquè estaves plenament satisfet i aquesta sensació és molt bonica. Vam estar una mica angoixats pel tema dels terminis, però això passa sovint a les obres. Sempre hi ha l’handicap del cost i el termini.
L’obra es dona per finalitzada? Caldrà fer en un futur més ampliacions?
Hi ha ampliacions. Diguem, que a nivell urbanístic ja hi ha treballada una ampliació. És un hotel amb molt poques habitacions, però tampoc en requereix més, perquè és un Relais Château. A la cuina, que és d’alta cuina, hi treballa un cuiner amb una Estrella Michelin, de manera que és un reclam més i, a nivell de capacitat, sempre és millor atendre 50 persones en lloc de 25.
