La Setmana Santa a Reus és un fet consolidat en el calendari cultural de la ciutat, amb un gran valor històric i cultural. Com a novetat d’enguany, destaca la Solemne Processó de la Compassió i la Misericòrdia, que organitza la Confraria de la Verònica i que va tenir lloc el Dilluns Sant. A banda, es mantenen la resta de processons que ja són tradicionals com la de l’Amargura, Prendiment, Penitencial, Silenci, la Funció de l’Agonia, les Tres Gràcies i el Sant Enterrament.
Així com l’any passat l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus va celebrar 75 anys, enguany hi ha diverses entitats que celebren altres efemèrides destacades com ara el 80è aniversari de la instauració de la Solemne Processó del Silenci, el Dijous Sant, que organitza la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari, entre altres.
Les Tres Gràcies
Sens dubte, l’acte de la Setmana Santa reusenca que ha anat més enllà d’una funció religiosa és el de Les Tres Gràcies del Divendres Sant, que s’ha convertit en un acte popular i tradicional que aplega cada any multitud de persones.
Com cada anys, cap a les 14:30 h, des de la Prioral de Sant Pere Apòstol, s’iniciarà la Solemne Processó de les Tres Gràcies, amb el retorn de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang, al seu temple titular, pel recorregut tradicional. En arribar-hi la Sagrada Imatge, es procedirà a l’emotiu, solemne i tradicional moment de demanar les Tres Gràcies al Diví Crucificat. Tot seguit, l’adoració de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.
El Sant Crist de la Sang és una escultura feta en fusta de xiprer, -una reproducció fidel de la talla destruïda el juliol del 1936-, obra del 1940 de l’escultor reusenc Modest Gené.
Ferran Sugranyes descrivia així el moment més especial de l’acte de Les Tres Gràcies en el seu article publicat a la revista Caramella VIII (2003) de Carrutxa: “De tornada al temple de la Sang, a las tres de la tarda, la plaça i els carrers que hi aboquen s’omplen de gom a gom de reusencs que hi acudeixen a demanar «les Tres Gràcies» en el moment en què la imatge es girada cap a la gent abans d’entrar a l’església.
El fet de girar la imatge vers al poble sembla ser que fou realitzat per primer cop el 1907. El portador d’aquell any era Josep Colom i Marca, qui abans d’entrar a l’església va deturar-se i es va girar de cara al poble perquè aquest pogués demanar millor “les tres gràcies”, tot responent de ben segur a una tradició que ja feia molts anys que els reusencs devien celebrar.
