Èxit de participació en la primera trobada informativa organitzada pel grup de veïns No a Valogreene a la Selva del Camp, GEPEC-EdC, Unió de Pagesos i Ecologistes en Acció, que van advertir «dels impactes sobre la salut i el territori de la planta de piròlisi, així com de la manca de transparència i de les presumptes irregularitats en la tramitació del projecte».
Els col·lectius també van emmarcar el projecte dins d’una problemàtica més àmplia, relacionada amb la concentració d’indústries contaminants al Camp de Tarragona.
Salut pública i transparència
En la presentació, Remei Torrents, representant del grup de veïns No a Valogreene a la Selva del Camp, va denunciar «la manca d’informació pública sobre el projecte«. Tot i que es va començar a tramitar el 2022, la difusió del projecte no va arribar fins a l’abril de 2025, i molts veïns van assegurar que no en van tenir coneixement fins pocs dies abans de la trobada.
Torrents va insistir que qualsevol decisió sobre la planta ha de seguir “el principi de precaució ambiental”, prioritzant “la transparència i el consens social, atesa la seva afectació sobre la salut i el medi ambient».
Planta de piròlisi o incineradora?
Carlos Arribas, portaveu d’Ecologistes en Acció del País Valencià, va explicar que gràcies a la pressió veïnal es va anul·lar la implantació del projecte que la mateixa empresa Valogreene impulsava a Bergara (País Basc), i va alertar de les «contradiccions» que presenta el nou projecte.
En primer lloc, Arribas va remarcar que la piròlisi “és un model incipient que necessita temps per demostrar que té un rendiment tècnic i econòmic viable”, “tal com diu la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique)”. També va posar en dubte que la planta pugui presentar-se com una instal·lació d’economia circular: “la combustió de gasos produeix emissions contaminants i això l’acosta més a una incineradora que no al reciclatge”. A més, segons el portaveu del grup ecologista, els residus plàstics que preveu tractar la planta deriven del petroli i del gas natural, “això perpetua un model basat en els recursos fòssils”.
Presumptes irregularitats administratives del projecte
Durant la xerrada, el portaveu d’Ecologistes en Acció del País Valencià també va alertar de presumptes irregularitats en la tramitació del projecte i va parlar d’”urbanisme a la carta”, perquè es van fusionar parcel·les i vials del polígon per satisfer les necessitats de l’empresa.
Arribas també va destacar que el projecte, “s’ha tramitat com una simple llicència ambiental municipal”, quan, per les seves característiques, “hauria d’haver estat sotmès a una Autorització Ambiental Integrada de la Generalitat”. La planta, va subratllar, seria incompatible amb el Pla parcial del polígon industrial, “que prohibeix les emanacions de fums i gasos nocius”.
Finalment, Carlos Arribas es va referir a la solvència i antecedents dels promotors de Valogreene Econova. Va recordar que un dels seus projectes a Bergara (Gipuzkoa) va ser anul·lat pels tribunals; també que un dels promotors de l’empresa està vinculat a una planta de tractament de residus a Requena (País Valencià) que va patir un incendi l’any 2024.
Un model territorial desigual
El president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC), Xavier Jiménez, va alertar que la planta reforçaria un model territorial «desigual» que concentra a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre les activitats petroquímiques, agreujant una pressió ambiental que ja consideren “insostenible”.
En aquest sentit, van reclamar un debat de fons sobre el model de transició energètica i la proliferació de noves indústries que es presenten com a projectes de descarbonització. “Tenim la síndrome de Bienvenido, Mister Marshall. Assumim totes aquelles indústries que es presenten com a possibles inversions, que ningú no vol i que acaben convertint-se en problemes enverinats”, va afirmar.
Jiménez va defensar que aquest model respon a una manca històrica d’instruments de protecció territorial i ambiental. “Som un país molt permissiu, amb molt poca exigència ambiental i molt poca sensibilitat”, va denunciar.
Mobilització ciutadana
La jornada va concloure amb una crida a la participació ciutadana i a la defensa del territori, davant un projecte que els col·lectius consideren una amenaça ambiental i social per al municipi i per al conjunt de la comarca.
Les entitats van anunciar que continuaran impulsant accions informatives, mobilitzacions i possibles vies d’oposició administrativa i jurídica.
