«Ara tinc una vida diferent, lluny de la que potser hauria imaginat si miro enrere en el temps. Lluny de ser la que hauria estat sense les meves pèrdues. Una vida envoltada de gent meravellosa a qui, malgrat tot, agraeixo que hàgiu format part d’aquest “tros de vida”. D’aquest “Vinc amb tu”.»
Portada del llibre ‘Vinc amb tu’
Fa pocs dies presentava entre nervis i moltíssima il·lusió aquest relat de vida anomenat ‘Vinc amb tu’ amb la sincera incertesa de saber si un testimoni tan personal agradaria. Un text originat en el dolor de la pèrdua i on l’instint d’escriure dona pas a la superació de la por, la soledat, de la incertesa i el desconsol, així com, a la vegada, fa palès que he après a exprimir cada segon dels moments que s’han acostat a la felicitat: creieu-me quan us dic que val la pena aprendre a fer-ho!
Tant de bo ‘Vinc amb tu’ no hagués hagut d’existir, però hi ha coses que no depenen de nosaltres i que ni tan sols decidim. Vull agrair-vos a tots aquells que, després del vostre viatge pel ‘Vinc amb tu’, m’heu fet arribar boniques i emotives paraules. He reflexionat molt en com us heu emocionat i inclús plorat: parlem d’emocions?
Quan un parla en primera persona, es produeix quelcom màgic que fa que el missatge penetri punyent i desencadeni una sensació, segurament difícil de descriure, entre plaent, trista i bonica a la vegada, i fins i tot t’hi pots arribar a sentir identificat.
Com a professional de la salut penso que la medicina ha perdut gran part del seu humanisme, i crec que l’abordatge de certs temes hauria de ser multidisciplinari. Tots sabem que els humans som éssers amb molts vessants, tots interconnectats. Per tant, hauríem d’afrontar la salut des d’una perspectiva holística i integradora, que valori els factors somàtics, psíquics, socials, espirituals i culturals.
Una vegada més he constatat que la literatura i l’escriptura són salvavides per mantenir-te a la superfície mentre s’aprèn a habitar de nou al món.
Alguns heu descrit el meu relat com un viatge transformador per superar els propis dols i pors. Per a uns altres, malauradament, també ha estat la vostra història. N’hi ha que m’heu dit que aprendreu a acomiadar-vos dels vostres éssers estimats quan arribi el moment, i d’altres a qui us ha aportat calma i us ha ensenyat que, davant les adversitats de la vida, pots tenir àngels al voltant, però només tu et pots ajudar. Paraules sanadores.
Alguns no us l’heu llegit una sola vegada, sinó dos o tres, i molts us el guardeu com a quadern de butxaca.
«Et trobo a cada pàgina, a cada frase; sento la teva veu i et veig», m’heu dit. Tan bonic i tan senzill.
