Costa d’entendre, i de justificar, que una demarcació com Tarragona, amb activitat constructiva, indústria, turisme, rehabilitació pendent i un parc d’edificis que necessita cada vegada més intervencions tècniques, continuï sense estudis d’Arquitectura Tècnica.
La demanda de professionals hi és perquè és obvi que les empreses els reclamen, que els ajuntaments els necessiten i la ciutadania també. Però mentre altres demarcacions formen els seus futurs arquitectes tècnics, Tarragona els continua enviant fora.
Aquesta és una anomalia que fa anys que arrosseguem i que avui ja no es pot mirar com una simple mancança acadèmica. És un problema real del nostre territori perquè quan un jove del Camp de Tarragona o de les Terres de l’Ebre vol estudiar Arquitectura Tècnica ha de marxar a Barcelona, Girona o Lleida. I sovint, quan un estudiant marxa a formar-se fora, també comença a construir fora la seva vida professional.
Amb tot aquest panorama, el resultat és evident i ens obliga a dir que ens falta relleu, que no tenim suficients arquitectes tècnics i que, a sobre, ens falten en un moment en què la professió és més necessària que mai.
L’arquitecte tècnic és una figura clau dins del sector de la construcció, és el professional que intervé en la direcció d’execució de les obres, en el control de qualitat, en la seguretat i salut, en els amidaments, en les certificacions, en la rehabilitació, en les inspeccions tècniques, en les cèdules d’habitabilitat, en l’eficiència energètica, en l’accessibilitat, en la gestió d’obres i en l’assessorament tècnic. És, en definitiva, un professional que, a més de construir, ajuda a mantenir, millorar i fer més segurs els edificis on vivim i treballem.
I aquí hi ha una altra paradoxa. Avui, l’Arquitectura Tècnica és una carrera amb una gran sortida laboral, amb una ocupació elevada i amb una demanda creixent, però continua sent massa desconeguda per molts joves que es troben en el moment de decidir el seu futur. Molts saben què fa un arquitecte, però no sempre saben què fa un arquitecte tècnic. Aquesta manca de coneixement és la que fa més mal.
Per això, des del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona hem reforçat les accions d’orientació als instituts, amb iniciatives com el programa “Escoles i professió” o el Gran Concurs del Formigó. No es tracta només d’explicar una carrera, tenim la ferma voluntat d’apropar als estudiants una realitat professional que té feina, futur i una utilitat social molt clara. La construcció ja no es pot entendre només com obra nova. Avui parlar de construcció és parlar també de rehabilitació, sostenibilitat, eficiència energètica, accessibilitat, manteniment del parc edificat i seguretat.
Les dades confirmen aquesta realitat. Els graduats en aquest àmbit presenten una base de cotització mitjana de 34.341 euros als quatre anys d’haver acabat els estudis. I l’interès dels estudiants també creix perquè entre 2020 i 2025, les notes de tall del Grau a Catalunya han passat del 5 o poc més del 5 a situar-se per sobre del 8 en tots els centres que l’ofereixen. No estem parlant d’una opció menor, parlem d’una titulació amb demanda acadèmica, sortida laboral i capacitat per donar resposta a alguns dels grans reptes que tenim al davant.
A Tarragona, a més, la situació és especialment delicada. La nostra demarcació té una ràtio de 0,67 arquitectes tècnics per cada 1.000 habitants, una de les més baixes de l’Estat i molt per sota de la mitjana. El sector necessita professionals, però el territori no disposa de l’eina bàsica per formar-los i aquesta contradicció no es pot allargar indefinidament.
La implantació del Grau d’Arquitectura Tècnica a la Universitat Rovira i Virgili ha de ser una prioritat. No és una demanda corporativa del col·legi, és una necessitat del territori. Ho és per al sector de la construcció, per a les empreses, per als ajuntaments, per a les comunitats de propietaris, per als joves i per a la mateixa universitat pública, que ha de donar resposta a les necessitats reals del seu entorn.
En aquest sentit, el suport rebut fa poc temps per l’Ajuntament de Reus a aquesta reivindicació és un pas important. També ho és que aquesta qüestió s’hagi traslladat a la Generalitat. Però ara cal anar més enllà de les bones paraules i convertir aquesta necessitat en una decisió concreta.
Tarragona no pot continuar sent l’única demarcació catalana sense el Grau d’Arquitectura Tècnica. No pot resignar-se a perdre talent jove ni a dependre de professionals formats fora per cobrir una demanda que neix aquí. Tenim activitat i el sector, de la mateixa manera que tenim necessitat i universitat. El que falta és el Grau.
Implantar-lo a la URV seria una decisió de territori, però també una decisió de sentit comú ja que formar arquitectes tècnics a Tarragona vol dir donar oportunitats als joves, retenir talent, reforçar el teixit professional i preparar la demarcació per als reptes constructius, socials i ambientals dels pròxims anys. No oblidem un element clau: els reptes mai esperen.
