Entre els seus elements més destacats hi ha el baptisteri vanguardista dissenyat per l’artista Joan Garriga el 1964
Al cor del nucli antic de Salou s’aixeca un dels edificis més emblemàtics i carregats d’història del municipi: l’Església de Santa Maria del Mar. Lluny de ser només un espai de culte, aquest temple —construït entre 1752 i 1766— és el reflex material de l’origen i l’esperit de la Salou més autèntica, profundament vinculada al mar, al port i als homes que vivien d’ell.
La construcció de l’església va anar a càrrec del Gremi de Mariners Matriculats, una de les corporacions professionals més influents de l’època. Aquests mariners no només exercien una funció clau en la navegació i el comerç, sinó que també eren els encarregats d’organitzar la vida econòmica i social vinculada al port de Salou, un dels punts estratègics del litoral català. El fet que fossin ells qui impulsessin la construcció del temple confirma el seu poder, la seva organització i el seu arrelament al territori.
L’origen gremial del temple queda gravat a la pedra: a la façana principal, damunt de la porta, es conserva l’escut del Gremi de Pescadors, símbol d’identitat col·lectiva i de devoció compartida. Aquesta església no és fruit del poder nobiliari o eclesiàstic, sinó d’un poble de mariners units per la fe, el treball i la mar.
Un temple barroc
D’estil barroc de línies clàssiques, el temple va ser beneït l’any 1766, tot i que algunes fonts situen aquest moment al 31 d’octubre de 1776. En els seus inicis, comptava amb una sola nau i un campanar d’espadanya, que acabaria sent substituït, entre 1930 i 1932, per l’actual torre campanar.
Però el gran salt arquitectònic es va produir a mitjans del segle XX, quan la parròquia es va ampliar amb naves laterals, creuer i cúpula, dotant-la d’una nova monumentalitat que encara conserva.
Però si l’exterior impressiona, l’interior sorprèn. Entre els seus elements més destacats hi ha el baptisteri vanguardista dissenyat per l’artista Joan Garriga el 1964, durant l’etapa del reconegut rector Mn. Ramon Muntanyola, figura clau del món intel·lectual i religiós català del segle XX. Igualment rellevants són les pintures murals de Lluís Maria Güell, que entre 1954 i 1966 van donar color i caràcter propi a l’espai sagrat.
Un símbol de Salou
Santa Maria del Mar és més que pedra i art: és la memòria viva d’una Salou que mirava al mar per subsistir i créixer.
Va ser aixecada per la gent del mar, per a la gent del mar. I encara avui continua sent escenari central de les grans celebracions populars, com la Festa Major del 15 d’agost – coincidint amb la clausura de les Nits Daurades – o la festivitat de Sant Pere, patró dels pescadors.
Més enllà del seu valor patrimonial i artístic, el temple condensa l’essència d’una comunitat que va saber organitzar-se, construir i deixar empremta en la història del municipi.
