Un ocell que només trobarem a la nostra zona quan arriba el fred. Depenent de l’any, n’arriben més o menys exemplars
El lluer (Spinus spinus) mesura uns 12 cm, amb una envergadura de fins a 23 cm. Una mida força similar a la d’una cadernera.
És un ocell de color predominantment groc, que haurem d’observar amb cura i aprendre a diferenciar del gafarró o del verdum.
Els mascles tenen el cos groc, més blanquinós al ventre però amb taques allargades i difuminades més fosques, sobretot als laterals. La cara és de color groc intens, i el front i la part superior del cap són negres. El dors és també groguenc, amb les ales de color negre i groc, de color intens.
La femella és de color més clar, també té més franges fosques al ventre, pit i fins i tot al dors. No té color negre al cap, i les ales tenen el groc més clar i el negre més fosc.
Mascle de lluer (E.P.)
El lluer es pot trobar a Catalunya durant tot l’any, però a la primavera i estiu és present en zones molt concretes del Pirineu, principalment.
A la tardor i hivern n’arribaran molts més, procedents d’altres punts d’Europa, que es repartiran per tot el país. El seu nombre és molt variable. Alguns hiverns són relativament abundants, i en altres anys costa molt més trobar-ne.
Al Camp de Tarragona en podrem observar sempre vinculats als arbres, des de boscos de ribera, boscos diversos, arbres presents a zones de camps o, fins i tot, a parcs urbans.
Els primers lluers acostumen a arribar cap a meitat del mes d’octubre i es queden amb nosaltres quasi fins l’abril, depenent dels llocs.
Femella de lluer, als afores de Reus (E.P.)
És un ocell eminentment forestal, sempre el trobarem vinculat als arbres. Per aquest motiu no és habitual en zones obertes.
Pot aparèixer en boscos de coníferes (com pins o avets), però també és habitual que ocupin boscos de ribera i altres tipus de masses forestals d’espècies caducifòlies. També en podem trobar als arbres disseminats per camps escampats o camps de conreu, i depenent dels anys fins i tot apareixeran a alguns parcs urbans.
Lluers buscant llavors a la gespa (E.P.)
Com els seus parents, la cadernera i el verdum, menja principalment llavors de diferents arbres, com pins, oms, … però també de les llavors de plantes.
Com és habitual a la primavera menjaran més proteïna, procedent d’invertebrats, per tal d’alimentar els polls amb una dieta que els permeti créixer més ràpidament.
Lluer a sobre d’un xiprer, al costat de l’ermita de Sant Blai (Tivissa) (E.P.)
