Descobrirem el procés de recuperació, consolidació i restauració de les façanes del monument a través del reportatge publicat a la revista TAG del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COAAT)
La conservació, restauració i recuperació del patrimoni històric i arquitectònic d’una ciutat és una peça clau per al progrés de la mateixa i, especialment, perquè en recorda els orígens i en manté la seva identitat. La convivència de les dues ciutats, l’antiga i l’actual, no és feina fàcil i menys quan el llegat és enorme, com el cas de la ciutat de Tarragona.
La Torre del Pretori és un element indiscutible del discurs històric de Tàrraco i del fil argumental que té la Tarragona d’ara. És un element clau del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000 i, actualment, al seu interior acull una part del Museu d’Història de Tarragona.
Aquesta estructura romana ha resistit més de 20 segles d’història, sent testimoni de diverses transformacions. Recentment, s’han restaurat les façanes nord, oest i est, en una intervenció centrada en preservar el seu valor històric i garantir la seguretat dels qui la visiten, més de 185.000 persones l’any 2023 situant-se, juntament amb el Circ, com el monument més vist.
Aquesta operació de recuperació, consolidació i restauració de les façanes de la Torre del Pretori, promoguda per l’Ajuntament de Tarragona, ha tingut a dos arquitectes tècnics del COATT com a protagonistes. L’Elena Pellicer, com a delegada de l’obra de RèCOP Restauracions Arquitectòniques SL; i el Jordi Castellví Buqueras com a Director de l’execució de l’obra, han jugat un paper molt rellevant en tot el procés que, a més, ha estat premiat a la 3a edició dels Premis de l’Arquitectura Tècnica que organitza l’Associació de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica en Ciutats Patrimoni i el CGATE. Aquests reconeixement fomenten i difonen les bones pràctiques dels professionals de l’arquitectura tècnica en l’àmbit de la rehabilitació i restauració en nuclis històrics. El jurat, en el cas del projecte de la Torre del Pretori que ha rebut el tercer premi d’aquesta edició, ha destacat la varietat de tècniques utilitzades per a la restauració i la conservació de les façanes, amb una abundant documentació tècnica on s’han explicat minuciosament les patologies que presentaven i les solucions adoptades.
Imatge exterior de la Torre del Pretori (M.M.)
El següent article, redactat pels dos protagonistes esmentats anteriorment, Elena Pellicer i Jordi Castellví, ens permet saber les característiques del monument i la dimensió de l’obra que s’hi ha portat a terme.
Recuperació de la Torre del Pretori
Com a edificació, la Torre del Pretori té una estructura massissa amb carreus de pedra disposats en opus quadratum, una tècnica de construcció romana basada en la col·locació de blocs sense morter. Aquests carreus es complementen amb elements medievals i moderns que reflecteixen la llarga evolució històrica de l’edifici.
Les principals característiques de l’estructura són els seus elements de pedra calcària i calcarenita procedent de canteres locals com la del Mèdol; els remats arquitectònics medievals que inclouen arcs diafragmàtics, coronaments i finestres geminades, que afegeixen elements gòtics a la fisonomia romana; i les seves funcionalitats històriques perquè l’edifici ha actuat com a torre de comunicació, palau reial, presó i, més recentment, com a part del Museu d’Història de Tarragona.
Imatge de la part superior de la Torre del Pretori (M.M.)
A nivell funcional, l’objectiu d’aquesta intervenció ha estat assegurar la preservació estructural i estètica de l’edifici mentre es millorava la seva integració en el recorregut turístic i cultural de la ciutat. El projecte ha incorporat mètodes gràfics i d’estudis científics analítics que han millorat tant el diagnòstic com l’execució de les obres. Ha estat a través de tecnologies d’anàlisi i documentació com l’escaneig làser i fotogrametria 3D per crear un model precís de les façanes i detectar patologies amb alta precisió, o amb estudis científics de materials per identificar les causes de la degradació (salinitat, humitat, accions mecàniques) i determinar els materials més adequats per a les reparacions.
Si ens centrem en evolució de les obres i el resum de la intervenció realitzada, aquesta ha englobat dos projectes diferenciats: el “Proyecto Básico y Ejecutivo de Recuperación, Consolidación y Restauración de las Fachadas Norte y Oeste de la Torre del Pretorio de Tarragona” i el “Projecte Bàsic i Executiu de Recuperació Consolidació i Restauració de la Façana Est plaça del Rei) del Pretori”, redactats pels arquitectes Figuerola, Gavaldà i Romera. Malgrat ser dos projectes, les obres es van executar de manera unificada.
Imatge de les o bres de reahbilitació (M.M.)
La màxima obsessió de l’obra era, evidentment, evitar cap tipus de despreniment en primer lloc, i en segon lloc, allargar el màxim en el temps la conservació del monument; Evitant per exemple que l’aigua es quedi retinguda en algunes zones que les aus invasores tinguin el menor espai possible per fer nius i per tant tacar les façanes amb els seus residus i en tercer lloc procedir a la neteja de la façana per tal d’aconseguir un aspecte exterior que permeti la lectura del monument sense interferències cromàtiques i d’altres tipus.
Cal destacar que totes aquestes actuacions s’han realitzat amb el respecte total pel monument i la seva evolució històrica permeten, per exemple, la lectura de les diferents fases i èpoques constructives i els diferents materials emprats en cada època perquè en definitiva es tracta de l’historia viva del propi monument.
Com a actuació preliminar, es va fer una tasca d’examen organolèptic i de sanejament i revisió de pedres i possibles fragments que estiguessin descohesionats i tinguessin perill de despreniment a la via pública. Es van trobar fragments de carreus que s’havien separat de la base en forma de placa, elements que es van tractar i recuperar per tornar al seu emplaçament original.
Treballs de sanejament i revisió de pedres (M.M.)
Seguint l’ordre d’execució realitzada de dalt a baix de l’edifici, els diferents processos dels treballs que s’han desenvolupat han estat l’aplicació de Biocida inclosa en la fase de neteja mecànica a base de raspalls a sobre de la superfície on hi havia líquens, fongs i restes biològics. Posteriorment, es va fer una aplicació amb paletines de producte biocida, utilitzat com a fungicida i bactericida.
Després es va fer una neteja mecànica amb projecció d’àrid en sec. Es va triar un silicat d’alumini amb granulometria de 0,2 a 0,5 mm. La projecció va actuar a totes les zones més afectades de brutícia i crosta negra, que variava en tipus de gruix. Es va adaptat la pressió de la projecció en funció de l’estat de degradació de cada carreu de pedra i es van respectar totes les pàtines. Igualment, es va realitzar el sanejament i eliminació d’antics morters del parament corresponents a les successives etapes constructives de l’edifici. En aquest procés es va procurar la retirada d’aquests morters.
Per altra banda, es va detectar que la part de la cantonada que dona a la plaça del Rei és la que necessitava una major tasca de sanejament, de dalt a baix, i va ser en aquesta part de la intervenció on, retirant morters pocs compactes, es va descobrir un antic arc a la mateixa cantonada. Per assegurar una neteja profunda, es va fer una aplicació d’aigua a pressió per acabar de deixar el suport polit, sense restes de pols, per la següent consolidació del parament.
A la cantonada de la façana NO, és significativa una finestra geminada de columna rematada amb capitell. Aquest el conformen dues estructures fèrriques i les forges d’ambdues estructures evidenciaven rovellament, de manera que es van retirar al considerar que tensaven la pedra i era un risc de perjudici no assumible. A més es van observar fissures al capitell que van obligar a realitzar un cosit abans de retirar aquests elements metàl·lics, per assegurar la integritat del mateix.
Les juntes d’unió entre carreus que permeten la entrada d’aigua a l’interior s’han tancat amb morter de calç, acolorint el morter amb pigments naturals aconseguint què la junta nova no es vegi massa blanca en comparació amb aquesta junta antiga, de color més terrós. A l’àrea romana de la façana NO, no s’han omplert les juntes, ja que originàriament aquests carreus romans mai han portat junta perquè estaven col·locats en sec.
A les façanes NO i NE, es van observar uns tancats que perfilen antigues finestres. Quan es va executar la seva clausura es van fer servir ciments i pedres de diferents mides. Així, es va planificar el següent arrebossat amb un morter rascat i l’aplicació d’un color que no desentoni amb el conjunt.
Finestra de la Torre del Pretori (M.M.)
Una de les primeres actuacions que es van fer a la façana va ser la inspecció de totes les pedres que estiguessin trencades, amb el perill que comporta el despreniment de porcions cap a la via pública. Totes aquelles que s’han considerat necessari han estat subjectes a un reforç. També s’han intervingut les esquerdes i fissures més rellevants detectades. El seu tancament era prioritari, i per no afavorir un possible focus d’entrada d’aigua en el futur, de manera que han estat segellades.
Pel que fa a la degradació de la pedra en forma d’alvèols, s’ha optat per omplir aquests espais. El sentit és el de massissar aquests buits amb morter de calç i evitar que l’aigua, el vent de marinada, i d’altres condicions ambientals continuessin degradant la pedra.
En quan a la consolidació, s’ha optat per la de caire químic només en aquells carreus on la falta de cohesió del material petri era molt evident. L’abundància de múltiples perforacions, forats fets per l’home, o ‘antròpics’, en diferents èpoques s’ha tractat amb morter de cals refós del pla del carreu. En aquests casos no s’ha volgut perdre el record del fet històric amb l’objectiu que aquests romanguin tan visibles com ho eren abans de la intervenció. Cal dir que a la façana SO s’han trobat un seguit d’orificis de forma rectangular. Com no s’ha descrit amb exactitud la seva funció, s’ha fet un cobriment amb una reixa de acer inoxidable per mantenir la sortida d’aire però impedint l’entrada de coloms.
Si ens centrem en els carreus, n’hi ha que han patit una gran pèrdua de volum i en aquests casos s’ha dut a terme una substitució, en ocasions parcial i en d’altres complerta, de tot el carreu. Allà on la massa de pèrdua volumètrica ha estat molt important, s’ha optat per fer un calaixejat del carreu fins la profunditat adequada, per muntar un aplacat d’espessor d’entre 20 i 30 cm segons els casos. La pedra triada per treballar aquestes substitucions és de tipus arenisca, anomenada Amarillo fòssil, molt adient per a revestiments de mur. L’acabat d’aquests carreus és llis, i d’aquesta forma, si ens fixem podem distingir les peces noves de les antigues, creant així una lectura apropiada de la nova intervenció.
Com a acabat final, a tot el que són morters aplicats per l’equip de restauració, s’han repassat zones determinades amb una emprimació d’aigua de calç i pigments minerals naturals. Els carreus nous s’han velat amb una pintura de capa fina a base de silicat, buscant la tonalitat exacta segons els colors dels carreus dels voltants, quedant així també integrats a la lectura del parament.
S’havia evidenciat que els coronaments es trobaven actualment acabats amb juntes de morter i pedra que és per on fluïa l’aigua i embrutava la façana. Per evitar-ho, s’ha disposat un coronament superior a l’ampit de la torre. S’ha procurat també d’oferir una protecció als coronaments dels murs amb carreus d’aquestes dues façanes que tenen forma de merlet.
A la part superior de l’edifici, sobre els merlets, s’ha realitzat l’última fase dels treballs. Al regruix de la part dels merlets i espais intermedis se’ls hi ha aplicat veladures amb base de silicat per tal d’harmonitzar les tonalitats dels acabats amb els nous morters. Finalment, s’han protegit els coronaments amb una capa de producte hidròfug distribuïda a pinzell.
Com a conclusió final, és pot assegurar que la restauració de les façanes de la Torre del Pretori de Tarragona és una mostra de respecte pel patrimoni històric. Aquest projecte posa en valor l’equilibri entre tradició i innovació, assegurant que l’edifici continuarà sent un testimoni viu de la història de Tarragona i un espai obert al gaudi de futures generacions. La col·laboració multidisciplinària, el treball en equip i la sensibilitat envers els desafiaments ambientals i patrimonials han estat fonamentals per a l’èxit d’aquesta intervenció.
La Torre del Pretori, rehabilitada (M.M.)
Particularitats de l’obra
Aquest projecte destaca per la seva complexitat històrica i tècnica. Per un costat, te molta importància patrimonial ja que forma part d’un conjunt declarat Patrimoni Mundial i és un dels elements més emblemàtics de Tarragona.
És destacable la Intervenció multidisciplinària realitzada, que va requerir la col·laboració entre arqueòlegs, arquitectes, arquitectes tècnics, conservadores – restauradores i ornitòlegs.
Igualment, cal parlar de la visibilitat i exigència de l’obra perquè la Torre del Pretori és un punt clau en l’itinerari turístic, de manera que la restauració havia de combinar una alta qualitat estètica amb seguretat.
Un repte destacable va ser la planificació i execució de les bastides. A causa de la sensibilitat de les estructures romanes, es van haver d’ajustar els punts d’ancoratge seguint criteris arqueològics estrictes.
Premis de l’Arquitectura Tècnica
L’acte d’entrega dels Premis de l’Arquitectura Tècnica, organitzats per l’Associació de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica en Ciutats Patrimoni i el CGATE, va tenir lloc a Còrdova el passat 13 de setembre. A més del projecte de la Torre del Pretori, eix central d’aquest reportatge, per part de Tarragona també s’hi va presentar el projecte “Reobertura de l’antic accés al Refugi de la Guerra Civil sota el Museu Bíblic de Tarragona”, de Josep Anguera Cubells, Javier Cubero Navarro i Iván Fernández Pino. En aquest projecte també hi va col·laborar el COATT i la Fundació COAATT.
La propera imatge és del dia del lliurament del premi, amb un moment de l’explicació del Projecte de la Torre del Pretori, a càrrec de l’arquitecte tècnica Elena Pellicer.
