El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona encarrega estudis tècnics per valorar la reobertura del Clot del Mèdol als visitants
La Pedrera del Mèdol, situada al terme municipal de Tarragona i part del conjunt arqueològic de Tàrraco, s’incorpora com a nou espai del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L’empresa Abertis Infraestructuras S.A., propietària del jaciment fins a aquest dilluns, ha donat l’equipament a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. La pedreta romana està reconeguda com a Patrimoni Mundial i forma part del conjunt arqueològic de Tàrraco. També està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La voluntat del MNAT és potenciar la conservació del jaciment, millorar-ne l’accessibilitat i incorporar-lo al circuit d’activitats. La institució ha encarregat estudis tècnics per valorar la reobertura del Clot del Mèdol, tancat des de 2014.
L’empresa Abertis ha estat la propietària de la pedrera romana del Mèdol des del 1988. La finca, que ocupa onze hectàrees, és accessible des de l’àrea de servei El Mèdol des de l’autopista AP-7, així com des de l’autovia A-7 i l’N-340. Amb la signatura de la donació, la pedrera ha passat a ser propietat de la Generalitat de Catalunya. Això permetrà a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i al MNAT iniciar els treballs necessaris per millorar l’espai.
Les actuacions afectaran tant el recorregut perimetral, actualment obert al públic, com el Clot del Mèdol, la cavitat creada per l’extracció de pedra en època romana i que resta tancada des del 2014. L’objectiu del MNAT és preservar les restes i incorporar-les al circuit de visites i activitats de la institució per tal d’integrar-les a l’oferta patrimonial del conjunt arqueològic de Tàrraco i, especialment, en aquells espais situats a prop de l’antiga Via Augusta, com són la Torre dels Escipions, la Vil·la romana dels Munts o l’arc de Berà.
Per això, les accions de manteniment, jardineria i millora de la senyalització i dels accessos s’iniciaran immediatament. Aquestes intervencions també permetran fer millores puntuals als quatre miradors perimetrals des d’on es pot observar el Clot del Mèdol i el seu entorn. D’altra banda, el MNAT ja ha encarregat estudis botànics a AZ MEDI AMBIENT I PAISATGE, S.L. i estudis geològics al Laboratori de Materials de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), de la UPC. Amb aquests estudis, la institució valorarà la possibilitat de reobrir l’espai durant el darrer trimestre d’aquest any, “ni que sigui de forma limitada”.
Pel que fa al centre d’interpretació situat a l’àrea de servei El Mèdol de l’autopista AP-7, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha engegat les gestions amb la concessionària per signar un conveni que permeti la gestió per part del MNAT. També s’està dissenyant la incorporació de la Pedrera del Mèdol al programa d’activitats i visites de l’equipament l’abans possible. Així, es preveu que la programació d’Estiueja al MNAT inclogui itineraris gratuïts amb guia per l’espai tots els caps de setmana, a partir de la primera setmana de juliol.
La Pedrera de Tàrraco
La Pedrera del Mèdol va ser una de les pedreres locals d’època romana que abastien la ciutat de Tàrraco, i una de les “més espectaculars” per les seves dimensions i conservació. Actualment, és un clot d’uns 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres segons el punt, al mig del qual es conserva una agulla de vint metres d’alçada, testimoni de la cota original de la roca.
L’anomenada pedra de Mèdol va ser la més utilitzada en la construcció de Tàrraco i és encara molt visible a la fesomia de la ciutat pel seu característic color groguenc. Es tracta d’una lumaquel·la miocènica que resultava molt fàcil de treballar. Es va fer servir en la construcció de monuments com la muralla de Tàrraco, el fòrum provincial o l’amfiteatre. La pedrera va ser explotada com a mínim des del segle I aC i es calcula que s’hi van extreure 150.000 metres cúbics de pedra. L’espai ofereix informació per estudiar les tècniques d’extracció de la pedra d’època romana, a més d’altres punts d’interès arqueològic, com són les fornícules o capelles de divinitats.
Interès botànic i faunístic
L’especial configuració del clot, resultat de segles d’explotació de la pedrera, ha generat també un microclima a l’espai a causa de la profunditat, humitat i ombra que s’hi registra. Com a conseqüència, té un “elevat interès” botànic per les dimensions d’alguns exemplars típics del Mediterrani. Pel que fa a la fauna, hi habita una fauna singular, com l’astor, el tudó, el vidriol, els ratpenats, el dragó comú i el dragó rosat.
Amb la incorporació de la Pedrera del Mèdol, el MNAT gestiona vuit els espais patrimonials a la comarca del Tarragonès. Concretament, el Museu Arqueològic de Tàrraco (en remodelació, i amb part de la col·lecció exposada al Tinglado 4), la Necròpolis de Tàrraco, el Teatre de Tàrraco, la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol, a la ciutat de Tarragona; la Vil·la romana dels Munts, a Altafulla; el Conjunt romà de Centcelles, a Constantí; i l’Arc de Berà, a Roda de Berà.
