Una espècie que ha conquerit gran part del país, sobre tot les poblacions litorals
La cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) és de mida mitjana, mesura uns 29 cm de llargada i té una envergadura d’ales d’uns 50 cm. El seu color verd és molt viu, amb el pit i el front de color gris clar, i amb la part inferior de les ales blavosa. El bec és curt, robust i de color ataronjat. Una de les seves característiques més cridaneres és el seu vol directe i ràpid, acompanyat gairebé sempre dels seus crits inconfusibles. En vol, s’observa una cua força llarga, però menys que en la cotorra de Kramer.
Cotorreta a sobre d’un arbre, a Reus (E.P.)
Inicialment va aparèixer a l’àrea metropolitana de Barcelona, i va anar conquerint, de mica en mica, el litoral, on hi ha un clima més temperat. Després, ha anat entrant cap a l’interior en diverses comarques, arribant per exemple fins Lleida. Pel sud, sembla que actualment el seu límit a Catalunya és l’Ampolla.
Al Camp de Tarragona és present a tota la costa, com també a la majoria de poblacions grans.
S’adapta perfectament als parcs amb arbres de bona alçada, i és habitual veure-la volant en grup o alimentant-se al costat de coloms i garses.
També s’ha anat expandint cap a zones agrícoles i àrees amb conreus d’arbres fruiters, on de vegades pot causar conflictes per l’alimentació sobre els cultius.
Grups de cotorretes de pit gris en vol (E.P.)
A diferència de moltes altres espècies d’ocells, la cotorreta de pit gris construeix grans nius comunals formats per branques i tiges seques, que poden arribar a pesar desenes de quilos. Aquests nius s’ubiquen normalment dalt de palmeres, però també a pins, avets, cedres o a plàtans. Cada niu pot tenir múltiples “habitacions”, on conviuen diverses parelles amb les seves cries.
És un ocell molt adaptable pel que fa a l’alimentació. Menja principalment llavors, fruits i brots, però també pot aprofitar restes d’aliments a zones urbanes. El seu comportament gregari i la seva capacitat d’aprendre ràpidament li han permès expandir-se amb èxit. Poden causar força danys a cultius com els de l’ametlla.
Alimentant-se a un magraner (E.P.)
El seu caràcter sorollós i la seva alta densitat en alguns barris fan que no sempre sigui ben rebuda. Hem de tenir en compte que sempre que s’introdueix una espècie exòtica (que, en aquest cas, s’ha convertir en invasora), pot generar problemes en espècies autòctones i en l’hàbitat: competència per aliment, ocupació de zones de nidificació, … i fins i tot la transmissió de malalties, en alguns casos.
Cotorretes de pit gris a Cambrils (E.P.)
Cotorretes de pit gris, entre coloms i cotorres de Kramer, a Barcelona (E.P.)
