La collita del llúpol de Prades superarà les 7 tones en una campanya condicionada per la calor

MAR ROVIRA / ACN

Els agricultors confien assolir les 10 tones en els pròxims anys, però es mostren preocupats per la baixa pluviometria

Els agricultors colliran més de set tones de llúpol en la campanya d’aquest any que just acabarà aquesta setmana després d’uns quinze dies. El projecte, impulsat per l’empresa Damm, l’Ajuntament de Prades i la Cooperativa d’Agricultors del municipi des de 2014 ja s’ha consolidat amb collites que cada any han crescut. Amb tot, la d’enguany s’ha vist afectada pels cops de calor dels mesos de juny i juliol, els quals han alterat el metabolisme de la planta. Els responsables del cultiu es mostren preocupats per les altes temperatures i la sequera dels últims anys. Per millorar la qualitat del producte s’han incorporat tècniques d’agricultura regenerativa. Els impulsors confien a assolir les deu tones en els pròxims anys.

L’enginyer agrònom responsable dels projectes agronòmics de Damm, Kevin Tejedera, confia que colliran “una mica més” de set tones de llúpol aquesta campanya. “En comparació amb l’any passat és una mica millor, sempre podem créixer més, però la producció s’ha vist una mica afectada per les condicions climàtiques”, ha assenyalat. D’ençà de la primera collita, el 2017, la producció ha experimentat un creixement sostingut tant en volum com en superfície conreada. De fet, la producció es va duplicar en tres anys, passant de 3.100 quilos el 2019 a més de 6.000 el 2020.

Enguany, però els cops de calor dels mesos de juny i juliol han condicionat la collita. “Han alterat una mica el metabolisme de la planta. Nosaltres l’estem regant, però els cops de calor la cremen i també l’enganyen una mica”, ha detallat l’enginyer, que també ha explicat que la planta no està acostumada a aquestes temperatures tan altes. “És una planta que es cultiva també al centre d’Alemanya, zones que són molt més fredes. Encara que estem a aproximadament 1.000 metres d’altura, i les condicions són molt agradables, amb aquests cops de calor la planta s’estressa”, ha afegit.

Això provoca una reducció de la mida de les flors i una pèrdua “significativa” de la producció. “El llúpol necessita molta aigua i també moltes hores de fred. Quan fa calor, la fulla com que té aigua es rosteix”, ha indicat Marius Ovidiu, un dels agricultors que treballa en la plantació. Tot i la pèrdua de producció d’aquest any, els responsables del cultiu encara no les tenen quantificades perquè no ha finalitzat el procés d’assecament del llúpol. Davant dels estralls que provoca el canvi climàtic, s’han posat en marxa tècniques d’agricultura regenerativa per tal de millorar la salut del sòl, retenir aigua, reduir l’ús d’insums externs i fomentar la biodiversitat.

Entre elles, destaquen, el pasturatge dirigit amb ovelles. Aquesta acció permet controlar de manera natural la mala herba sense necessitat d’utilitzar herbicides. Així, els animals s’alimenten de les herbes sense danyar les plantes de llúpol, ja que només es mengen les fulles de fins a un metre d’alçada aproximadament, dels set que habitualment té la planta. Pel que fa a les altres tècniques, també s’ha establert una cobertura vegetal entre línies de cultiu, mitjançant la sembra d’espècies herbàcies que protegeixen el sòl davant l’erosió, milloren la retenció d’aigua i nutrients, i augmenten la biodiversitat microbiana del terreny. Finalment, el projecte incorpora una estratègia de fertilització ecològica.

Preocupació per la baixa pluviometria

Tot i que aquest any ha plogut, la poca pluja preocupa als agricultors. “El 2021 vam tenir nevades més fortes que ens van anar molt bé, des de llavors, no ha tornat a nevar. Hem estimat que les pluges han baixat fins a un 60%”, ha lamentat Tejedera. Segons l’enginyer, confien que la situació es reverteixi i que puguin seguir regant amb aigua provinent dels aqüífers del municipi. Per ara, no es plantegen recórrer a altres alternatives per regar. “Seria complicat fer arribar camions d’aigua al poble, si arribat el moment no poguéssim, ens ho hauríem de plantejar”, ha dit. També ha explicat que tenen projectes per fer bases per a emmagatzemar aigua de la pluja.

Cultiven tres varietats

A Prades es cultiven tres varietats de llúpol. Es tracta de la Nugget, que té un caràcter amarg, i de les Centennial i Willamette, ambdues aromàtiques. “Pel que fa a cocció s’utilitza més quantitat de la varietat Nugget, a escala productiva parlem d’un 70% Nugget, 20% de Centennial i d’un 10% i Willamette”, ha especificat Tejedera. Aquestes varietats es destinen a l’elaboració d’algunes cerveses de la cervesera Damm.

L’objectiu: 10 tones de llúpol en els pròxims anys

L’enginyer ha assegurat que el balanç dels vuit anys de collites és positiu i confia que en els pròxims anys assoleixin les deu tones de llúpol. “Hem anat aprenent dia a dia per millorar, per ser més eficients i al final la resposta del cultiu és molt bona”, ha dit. Tejedera espera que les condicions climàtiques acompanyin en les futures collites. “Hem vist que el cultiu en un any amb pluges respon meravellosament”, ha afirmat.

Un impuls real per a l’economia local

El projecte de cultiu de llúpol mediterrani a Prades s’ha convertit en una “palanca” de desenvolupament econòmic i promoció de l’ocupació en l’àmbit rural. Concretament, dona feina a una vintena de persones anualment, les quals participen en tot el procés de producció, des de l’assecament fins al pel·letitzat. Tot el procés es fa al centre de transformació de la cervesa, ubicada a la Cooperativa Agrícola. “Pel municipi, ha estat una oportunitat per sortir al món perquè si no ningú se’n recordava de Prades”, ha tancat Ovidiu.

RELACIONAT
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore