A l’hivern podem observar aquests bonics ocells blancs buscant aliment a places i rotondes, com també sobrevolant els pobles per anar fins els punts on dormen cada nit
L’esplugabous (Ardea ibis) mesura uns 52 cm, amb una envergadura alar de fins a 95 cm.
Es tracta d’un ocell força peculiar: amb el plomatge tot blanc, bec de color taronja i potes de color fosc. Com la resta dels seus parents, té llargues potes i el coll també allargat.
A l’hivern podem veure colors ataronjats a la part superior del cap i al pit, i les seves potes i bec adquireixen color més llampants.
Esplugabous, en plomatge d’hivern (E.P.)
A Catalunya és un ocell resident tot l’any, a algunes zones, però a altres punts només el trobem com a hivernant.
Al Camp de Tarragona no hi té cap zona de cria, únicament s’observa a la tardor i hivern. Es mouen per diferents indrets de la zona, normalment en petits grups, podent-los observar a zones amb gespa, on busquen invertebrats, zones humides, a camps, …
És un ocell tot blanc, amb el bec taronja (E.P.)
L’esplugabous és parent del martinet blanc o del bernat pescaire però, en canvi, està menys vinculat a les zones humides. Molt sovint es mou pels camps, buscant aliment, o també seguint el bestiar. També pot estar present a zones inundades, o també a jardins i parcs urbans.
A la nit, s’agrupen per a buscar una joca: un lloc on dormir tranquil·lament, fora de l’abast dels depredadors. El més habitual es que s’aturin al capdamunt de grans arbres, com els pins, i hi passin la nit.
Esplugabous dormint a sobre d’un pi, a Reus (E.P.)
La seva dieta és molt adaptable al que trobi en cada moment: grans invertebrats, com saltamartins o escarabats, sargantanes, granotes, petites serps, ratolins, …
Amb freqüència també es veuen als abocadors, aprofitant les restes dels nostres aliments. Poden seguir als tractors mentre llauren, moment en que serà més fàcil trobar cucs i larves.
El nom d’esplugabous el rep perquè sovint segueix el bestiar, esperant alimentar-se dels invertebrats que aixequen al seu pas. També els podem trobar a sobre de bous i ovelles.
Durant la seva època de cria, fan els nius en colònia damunt de grans arbres, molt sovint barrejats amb altres ardeids. Es poden veure a llocs com el Delta de l’Ebre, punts de la Plana de Lleida, la costa de Barcelona i riu Llobregat, a alguns trams del Ter, o també a l’Empordà, per exemple.
En plomatge d’estiu, al Delta de l’Ebre (E.P.)
