Els mesos de març, abril i maig són ideals per mirar el cel i buscar aquests grans ocells durant la seva migració
No només els ocells petits migren
Molt sovint, quan parlem de migracions en el món de les aus ens venen al cap ocells més aviat petits, com els estornells, les orenetes o els falciots, però per Catalunya passen moltes més espècies en migració, algunes de mides ben significatives.
De fet, normalment només observem petits ocells migrants (com el mastegatatxes o la cotxa cua-roja) quan s’aturen a “repostar”, és a dir, a alimentar-se i a descansar, però ens serà ben complicat poder-los observar mentre estan volant. També hem de tenir en compte que, en molts casos, la migració la fan durant la nit.
En canvi els ocells de grans dimensions, com les cigonyes, les àguiles marcenques o els aligots comuns, sí que els podem veure volt per sobre nostre, gràcies a aquesta considerable mida i a les seves grans ales. A més a més, necessiten migrar durant el dia, doncs aprofiten les corrents d’aire per planar i, d’aquesta manera, consumir molt poca energia.
Àguila marcenca (E.P.)
Per on migren els ocells de grans dimensions?
Quan ets un ocell gros i pesat, cada moviment d’ales requereix un esforç considerable. Per aquest motiu, tal i com he comentat abans, s’ajuden de les corrents d’aire per anar-se movent amb poc esforç.
Quin problema tenim? Que per anar de l’Àfrica a Europa han de sobrevolar el mar Mediterrani, i per sobre de l’aigua no es generen les mateixes corrents d’aire que a sobre del continent. Quina és la solució? Crear la menor quantitat de mar possible.
És per aquest motiu que una gran quantitat dels contingents europeus de rapinyaires entren per l’Estret de Gibraltar, el lloc on el mar és més estret. De fet, just allà és on es fan els censos de rapinyaires d’Europa, doncs és per on passaran tots.
Àguila calçada (E.P.)
Depenent de les espècies, es van repartint per la Península Ibèrica però, en el cas que hagin de dirigir-se a altres països europeus, acostumen a resseguir la costa. A vegades entren aprofitant les valls de grans rius, com l’Ebre, però molt habitualment van volant entre la costa i les muntanyes litorals.
Al Camp de Tarragona podem observar molt bé aquesta migració, ja que tenim aquestes barreres naturals (muntanyes de Prades, Serra de Llaberia i el Montsant) que fan que els grans ocells sobrevolin la majoria de les nostres grans ciutats i poblacions, ubicades precisament a la plana entre les muntanyes i el mar.
Xoriguer comú (E.P.)
Com identifiquem rapinyaires a tanta distància?
El problema d’identificar rapinyaires en vol és que, normalment, ens sobrevolen a certa alçada. Això vol dir que enlloc de veure l’ocell de prop, amb els seus colors i proporcions, has d’identificar una silueta fosca, a contrallum.
Com ho farem per identificar-les? Doncs jugarem a buscar petits detalls:
La mida del cap: No és el mateix un cap gros com el de l’àguila marcenca, un cap ample i relativament curt com el de l’aligot comú, o un cap estret i llarg com el de l’aligot vesper.
La forma de la cua: Podrem destriar el milà reial, per la seva cua en forma de forca, el milà negre amb la cua ben plana, l’arpella amb una cua força llarga, .
Les proporcions del cos i ales: Quan t’acostumes a mirar aquests tipus d’ocells, de mica en mica vas integrant les proporcions que tenen. Un aligot comú és molt compacte, amb les ales força amples. Una arpella és estilitzada, amb les ales ben llargues i més estretes. L’àguila marcenca és molt grossa, amb grans ales.
L’àguila pescadora, en canvi, té una silueta més de gavià, amb les ales estretes i una mica punxegudes.
La mida de l’ocell: Si veiem un ocell força petit, ja sabrem que ens haurem d’enfocar a pensar que serà un xoriguer o un esparver, per exemple, descartant les espècies més grosses.
No és pas fàcil, però de mica en mica n’anirem aprenent. En el meu cas, m’és de gran ajuda el poder-les fotografiar. D’aquesta manera puc, ja un cop soc a casa, revisar les fotos, augmentar-les i, fins i tot, modificar-ne la llum per tal de buscar algun color que em pugui ajudar a determinar l’espècie.
Mascle d’arpella sobrevolant Reus (E.P.)
Els colors també són importants
En el cas de que ens passin a menor alçada, cosa que passa força sovint, haurem de mirar bé els colors i, més que els colors, el disseny.
En molts casos són una barreja de colors marrons foscos i colors clars, però no és el mateix veure el collaret clar de l’aligot comú, els “punys” foscos de l’aligot vesper o el color molt fosc amb tons crema a la cara de l’arpella. També veurem els tons vermellosos i blancs del milà reial, o el blanc i negre de l’àguila calçada o de l’aufrany.
La majoria de mascles d’arpella també s’identifiquen fàcilment, doncs tenen les ales molt clares amb les puntes negres.
Milà negre (E.P.)
Es quedaran a Catalunya, o van més enllà?
Tenim una mica de tot. Per una banda hi ha espècies que des d’Europa migren cap al sud; alguns exemplars van fins l’Àfrica però altres es queden a passar l’hivern a Catalunya, o els ocells que són residents a Catalunya tot l’any, però que a l’hivern reben més contingents. Alguns exemples serien el xoriguer comú, l’esparver, l’àguila calçada, l’àguila pescadora, el milà reial o l’arpella.
Per altra banda tenim aquells ocells que són, per nosaltres, només migradors o estivals i, per tant, a l’hivern no els veurem pas: aufrany, milà negre, àguila marcenca, aligot vesper, xoriguer petit o falcó mostatxut.
En aquest darrer cas, han passat l’hivern a l’Àfrica i entraran a Europa buscant les seves zones de cria que, en alguns casos, seran regions de Catalunya. En altres casos ens passaran de llarg per dirigir-se més al nord.
Aligots vespers en migració, per sobre de Cambrils (E.P.)
No totes les espècies passen alhora
La migració d’ocells és sempre escalonada, doncs no tots passen alhora. Depenent de les espècies i dels països on passin l’hivern, passaran més o menys tard per sobre de Catalunya.
Generalment a finals de febrer i durant el mes de març, anirem veient milans negres, aufranys, àguiles marcenques, milans reials, arpelles, esparvers, aligots comuns, xoriguers comuns i xoriguers petits, àguiles calçades i àguiles pescadores.
Durant l’abril segueix el pas de totes aquestes espècies, i a mesura que ens apropem al maig ja podem començar a veure els migradors més tardans: el falcó mostatxut i l’aligot vesper.
De tornada, ja passat l’estiu, trobarem les màximes concentracions d’ocells entre finals d’agost i setembre, i durant l’octubre encara en veurem però en menor quantitat.
