L’homenatge s’ha celebrat en el marc de la I Jornada gastronòmica dedicada al cuiner internacional, nascut als Pallaresos el 1878 i mort al Catllar el 1957
Els Pallaresos ha rendit aquest dissabte, 4 d’octubre, un homenatge a Ramon Rabasó Figuerola, un dels grans cuiners internacionals, desconegut, i que ara vol ser revaloritzat. Ho ha fet en el context de la I Jornada gastronòmica dedicada al cuiner nascut als Pallaresos el 1878 i mort al Catllar el 1957.
Descobriment d’una placa commemorativa
La jornada ha suposat de fet l’arrencada de la cinquena edició de les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona-Els Pallaresos 1900. I ho ha fet descobrint una placa a la façana de la casa que fou de Rabasó, al número 9 del carrer del Pou, amb la presència de força autoritats, com l’alcalde, Jordi Sans, regidors del consistori; el director territorial de Cultura, Ricard Ibarra, els d’Agricultura i Empresa, a més del president del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Martí Pla; el vicepresident del Consell, Salvador Ferré, o l’exalcalde del Catllar, Josep Maria Gavaldà.
La figura de Rabasó
La jornada ha continuat amb un acte celebrat a la Casa Bofarull, en el decurs del qual l’alcalde ha afirmat que l’Ajuntament vol ampliar el coneixement del cuiner. “Cal fer aquest reconeixement, donar a conèixer que el producte local hauria a de tenir una repercusió internacional”, ha subratllat.
Sans ha explicat com va ser la descoberta de la figura de Rabasó, a partir de la localització de la primera edició d’un llibre que va escriure, ‘El Práctico’, que és una obra capdal a la cuina mundial. Foren els serveis territorial de Cultura de la Generalitat els que el van descubrir a partir de les nombroses consultes que rebia, ha detallat Ricard Ibarra.
Aleshores va començar la recerca i es va localitzar la partida de naixement. El director dels serveis territorials de Cultura, Ramon Ibarra, ha destacat en la seva intervenció que la primera edició del reconegut llibre ‘El Práctico’ és de l’any 1920 i va ser editada a Tarragona. “Era un llibre que ens cridà l’atenció perquè era molt consultat a l’Arxiu”. A partir d’aleshores “es pensà a posar-lo en valor. I la sorpresa fou quan vam descubrir que l’autor era dels Pallaresos”.
El convenciment de la importància de l’autor i la seva obra va venir quan aleshores van consultar els grans xefs Pep Moreno i Eduard Xatruch, que van definir el llibre com “la bíblia de la cuina”, tot i que tampoc coneixien l’autor. També en va fer elogi Ferran Adrià. “Esperem que aquesta jornada sigui un punt d’inflexió per al reconeixement del gran cuiner”, ha conclòs.
Conferència de Núria Bàguena
La sessió ha continuat amb una conferència de Núria Bàguena, assessora i experta en patrimoni, que ha obert el foc de les intervencions dels experts sumant-se a la definició que Rabasó “era un mestre que va escriurea una de les obres cabdals del segle XX i que avui perdura. A la primera edició hi ha 2.000 receptes i a la tercera, 6.500, concloses, 500 per part de Fernando Neiros”, ha explicat. Es tracta d’un llibre dirigit als cuiners, “no el sap fer anar qui no n’entengui. És una font d’inspiració molt gran per a un cuiner”, afirmava.
Rabasó va estudiar a França i va viure i treballar de cuiner a l’Argentina. Es coneix poc de la seva estada a l’Argentina. I es coneix que dos cuiners més de Tarragona també van residir a l’Argentina i van coincidir amb ell, un d’ells de Vistabella, Joaquim Sans, relatava l’experta.
“És un llibre viu perquè ha anat afegint receptes noves”, subratllava i posava exemples de cuines de Rabasó “que estan presents a tot Europa”.
Taula rodona amb els experts (Aj. Els Pallaresos)
Taula rodona
La conferència ha donat pas a una taula rodona amb els xefs Mariona Quadrada i Pep Moreno, aquest darrer, Estrella Michelin.
Mariona Quadrada ha destacat: “El llibre és un compendi de normes, no un llibre de receptes a l’ús, sinó fet amb molt rigor i que has de saber interpretar, has d’estar format en cuina”. Pep Moreno, per la seva part, ha posat l’exemple que el llibre “serveix de base per començar a treballar”. “És molt exhaustiu, amb molt contingut”, subratllava, mentre posava l’accent en les receptes que va fer en pastisseria.
Rabasó va crear plats propis?, es preguntà als ponents. “La cuina és un text universal, dir que has creat receptes noves és molt ostentós. Per exemple, jo em podia imaginar que el bacallà a la mel fos de l’any 1.400”, responien Moreno i Quadrada.
Entre les anècdotes de la jornada, la presència d’un testimoni de l’època, la catllarenca Mercè Salort, que va conèixer Ramon Rabasó, gran amic de la família i on hi va anar a viure de petit, per retornar-hi ja de gran. Va viure els darrers anys de la seva vida a casa seva, al Catllar. “Rabasó va tornar d’Argentina en 1952 i fins que va morir, va estar vivint a casa nostra, Jo tenia 8 anys quan va morir”, rememorava.
