Els de Dani Vidal són superiors al cuer de la categoria però no poden desarmar l’entramat defensiu del conjunt basc
Desesperació. Amb aquesta sensació marxa el Nàstic de Tarragona del partit que l’ha enfrontat aquesta tarda davant l’SD Amorebieta, cuer de la categoria. Els bascos han armat una muralla defensiva que els de Dani Vidal no han estat capaços de tombar. Dos punts que volen del coliseu grana (1-1).
Després del serial d’Alan Godoy, tocava saltar a la gespa i presentar en societat a les noves incorporacions d’aquest mercat d’hivern. David Juncà i Migue Leal han hagut de suplir als sancionats Joan Oriol i Pol Domingo, mentre que Borja Granero ha debutat amb la samarreta grana per la baixa de Dufur.
El tècnic tarragoní ha tornat a apostar pel doble pivot al mig del camp format per Montalvo i Oscar Sanz. En atac, Pablo era l’amo i senyor de la punta, acompanyat per Concha i Antoñín, amb Jaume Jardí fent d’enllaç una jornada més.
Amb aquestes cartes sobre la taula, el Nàstic ha començat a imprimir velocitat a la circulació de la pilota, amb un Migue Leal oferint un recital ofensiu i sent indetectable pels defensors de l’Amorebieta. Els grana tenien la possessió de l’esfèric, però no trobaven esquerdes a la muralla que ha plantat Natxo Gonzalez.
La primera ocasió no s’ha fet esperar, i ha estat obra de Jaume Jardí. El reusenc s’ha fet espai a la frontal de l’àrea, però el seu xut ha sortit fluixet, sense problemes per un Marino que no tenia cap mena de pressa per posar la pilota en joc.
Aquesta acció ha estat l’espurna que necessitaven els tarragonins per començar a encendre la flama atacant. Pablo ha estat el següent en posar a prova a Marino amb un cop de cap, que s’ha acabat convertint amb una espècie d’assistència que Antoñín no ha pogut caçar.
Continuava el Nàstic, amb un Migue Leal pletòric. El lateral nouvingut ha recuperat una pilota al mig del camp i ha desplegat les ales per fer una conducció que ningú ha pogut aturar. El “20” grana ha acabat amb una gran rematada, però Unai Marino ha enviat a córner amb una bona aturada.
Ho intentava el Nàstic que es topava amb un entramat defensiu molt ben plantat, tapant tots els passadissos interiors de passada i dificultant els ataca locals. El conjunt de Natxo Gonzalez intentava desplegar-se amb les conduccions poderoses de Ben Hamed, que feia jugar a l’equip al ritme que ell volia.
Just arribar al minut 45’, l’àrbitre ha assenyalat el camí cap als vestidors, posant punt final a una primera part elèctrica del Nàstic, però amb poca sensació de profunditat.
Entra Gorostidi
Dani Vidal ha detectat que el partit no estava sent gaire fluid al mig del camp, i ha decidit fer un moviment tàctic per poder desarticular d’una vegada per totes l’embolic defensiu de l’Amorebieta.
Ander Gorostidi ha entrat al terreny de joc per Antonio Leal, desplaçant a Oscar Sanz al centre de la rereguarda i mantenint a Montalvo per no perdre l’equilibri.
El guió de la segona meitat no deixava entreveure un canvi dràstic del transcurs del partit. El Nàstic ha tornat a sortir endollat, amb un Migue Leal donant moltíssima verticalitat a l’atac. De fet, el valencià ha protagonitzat la primera del segon temps, però l’esfèric ha sortit fora.
De l’1-0 al 0-1
Poques coses feien pensar que el Nàstic aniria per darrere del marcador en algun moment del partit. Però en futbol, res és impossible i ha acabat succeint. L’Amorebieta ha aconseguit sortir en contraatac per banda dreta, Carbonell ha guanyat línia de fons, ha tret la centrada, i Dani Selma, amb un moviment de “9” pur, ha superat a Varo en la primera i única vegada que s’han plantat en àrea rival (0-1).
El gol ha suposat una gerra d’aigua freda pel Nàstic i el seus aficionats, però una vegada més, els de Dani Vidal no han abaixat els braços i s’han llençat a buscar l’empat com més aviat millor.
Un empat que ha estat a punt de trobar David Juncà, que ha engaltat una pilota rebutjada per la defensa, però ha sortit fregant el pal d’un Marino que no hauria pogut fer res per evitar el que hauria estat un dels gols de la jornada.
Quan les coses no acaben de sortir, l’escenari es converteix amb una espècie dels jocs dels disbarats com el que ha succeït amb el premi de l’empat. El Nàstic tenia una acció a pilota parada, Álex López l’ha posat en joc i ha acabat topant al pal, el refús l’ha caçat Marc Fernández, que l’ha centrat per Pablo, que l’ha enviat al travesser. Per si no fos poc, Antoñín ha rematat directament al bosc de cames blaves, el rebuig li ha caigut a Migue, que l’ha introduït a l’àrea, on es trobava Gorka, que tot i rematar forçat, ha aconseguit batre a Marino (1-1).
Amb l’empat, el Nàstic ha crescut i ha volgut buscar el gol de la victòria, que no ha arribat gràcies a un Amorebieta que ha posat el candau a la porteria de Marino i que ha sabut jugar també al cronòmetre. Els locals perden dos punts, els visitants en guanyen un.
Ara, el Nàstic es prepara per disputar dos partits lluny del Nou Estadi, davant del Celta Fortuna i Osasuna Promesas. El duel contra els gallecs serà dissabte 1 de febrer a les 16 h.
