Un moixó que haurem de buscar durant les èpoques de migració, quan passa pel nostre país
El mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mesura fins a 13 cm, amb una envergadura d’ales d’uns 24 cm.
És un ocell relativament petit, amb el bec curt i prim.
A la primavera, els mascles són de color negre al cap, dors i ales, i de color blanc a les parts inferiors. Tenen una visible marca blanca a l’ala.
Les femelles, així com els mascles fora d’època de cria, són de tons marrons al dors, cap i ales, amb les parts inferiors clares. Observem unes franges blanques a les ales.
Coloració habitual de les femelles o de mascles fora de l’època de cria (E.P.)
Ens trobem davant d’un ocell que només observarem a Catalunya durant les migracions, doncs passa l’hivern a l’Àfrica i es desplaça fins el centre i nord d’Europa a l’època de cria. Per tant, ens trobem al mig de la seva ruta migratòria.
Observem el pas de la migració de primavera a partir de finals de març, i pot durar aproximadament fins a la primera quinzena de maig. A la migració de tardor, comencen a passar els primers mastegatatxes a inicis d’agost, i els podem veure fins les primeres setmanes d’octubre.
El podem buscar a zones ben diverses, des de petits bosquets, parcs urbans, horts o conreus de fruiters, … S’aturarà uns dies a les zones on trobi aliment, fins que vegi les condicions propícies per a seguir la migració.
Alguns dels llocs típics on els trobem poden ser la Torre d’en Dolça, trams arbrats del Francolí o Gaià,…
Mastegatatxes fotografiat a la Torre d’en Dolça, a Vila-seca (E.P.)
Com que només l’observem durant la migració, ocupa espais molt més diversos que no pas als indrets on cria. S’atura a punts on trobi molt aliment, com per exemple parcs urbans, conreus de fruiters o oliverars, boscos de ribera, petits bosquets de pins o d’arbres caducifolis, … Realment pot aparèixer a qualsevol lloc, però sempre que hi hagi presència d’arbusts o grans arbres.
Podem buscar-lo, a la primavera, ben a prop de la costa. Arriben sobrevolant el Mediterrani, i quan troben terra acostumen a aturar-se a descansar, beure aigua i alimentar-se.
Mastegatatxes durant la migració, a la Val d’Aran (E.P.)
La seva alimentació es basa en invertebrats voladors, que captura amb molta precisió. Per aquest motiu té el bec prim, per a utilitzar-lo com a pinces. Pot menjar animals diversos, des de mosques, petits coleòpters, formigues voladores, arnes, … i també pot agafar insectes aturats als troncs, com erugues o formigues.
Durant el pas de tardor, quan poden escassejar els insectes, pot complementar la seva dieta amb fruits.
Pot aturar-se a horts de zones periurbanes (E.P.)
Vista ventral, amb els colors ben clars (E.P.)
