El Centre fa un balanç satisfactori del 2024, tant dels cursos com de les activitats d’aprenentatge en sectors com el comerç o l’administració
El president del Consell del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Reus, Daniel Recasens, i la directora del CNL, Anna Saperas, han comparegut en roda de premsa per fer un repàs dels cursos i de l’activitat de 2024. Recasens ha posa èmfasi “en la incorporació a l’ús del català dels nous parlants i en el foment de l’ús en general”, com a objectius del CNL. Segons el president del CNL, “és important visibilitzar que el Centre duu a terme moltes tasques, que van molt més enlà de fer cursos de català per a adults, la seva activitat més coneguda”. Recasens també ha volgut posar en valor que “hi ha un percentatge molt alt de persones nouvingudes que poden entendre el català i que tenen la voluntat d’aprende’l”.
Sector comercial
La directora del CNL de Reus, Anna Saperas, ha desgranat les moltes feines que ha dut a terme l’equip del Centre per fomentar l’ús del català i guanyar parlants en diversos sectors.
El 2024, el CNL ha visitat 57 comerços regentats per persones estrangeres per oferir-los els seus serveis de formació i assessorament. D’aquests, en 16 establiments de Reus, Cambrils i Riudoms hi ha impartit, in situ, les sessions de llengua del programa “Comerços aprenents”. Saperas ha explicat que el programa té com a doble objectiu “sensibilitzar-los i millorar la seva disponibilitat lingüística perquè puguin atendre en català la seva clientela i, alhora, fer veure als catalanoparlants que no necessàriament han de canviar de llengua quan es troben davant d’una persona estrangera”.
L’any passat també es van fer visites a 100 comerços del Baix Camp i del Priorat, als quals se’ls va oferir el Servei d’Atenció Lingüística (SAL) i se’ls va informar d’aspectes de legislació lingüística (retolació, anteció al públic,…). També se’ls va oferir formar part de la xarxa de més de 300 establiments col·laboradors en el Voluntariat per la Llengua (VxL) o adherir-se a la campanya ‘Totjoc’ de Nadal si eren del sector de la joguina. Les botigues adherides han permès fer pràctiques lingüístiques d’alumnes del nivell bàsic fora de l’aula.
A més, i en el marc del Pla Ofercat, més de 40 assistents van participar a la 6a jornada “A Reus fem comerç” dedicada a la llengua i impulsada per Reus Promoció. El CNL també ha impartit 4 sessions informatives i de sensibilització a 47 emprenedors de la Regidoria d’Empresa de Reus i de l’Escuela de Emprendimiento.
Actuacions d’acompanyament als ajuntaments i centres sanitaris
Des del CNL de Reus també s’ha fet una tasca d’acompanyament dels ens locals i del sector de la salut en l’adopció plena del català com a llengua de treball. En concret, el Centre ha dut a terme 10 sessions de sensibilització amb 128 assistens de Reus, Falset i Montbrió del Camp “perquè el català esdevingui la llengua habitual i prioritària d’atenció a la ciutadania i els nous parlants trobin en ajuntaments, consells comarcals o centres sanitaris, un espai segur per parcticar el català que estan aprenent”, ha explicat Saperas.
Pel que fa a altres iniciatives en l’àmbit de l’administració pública, cal esmentar la convocatòria del 12è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català de l’Ajuntament de Reus; el Pla d’actuacions per la llengua amb els ajuntaments de Reus, Cambrils, Falset, Montbrió i Botarell i amb Política Lingüística; plans d’autonomia lingüística a personal dels consistoris de Reus, Cambrils, Riudecanyes i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
El CNL també ha administrat 287 proves de català en 103 processos de selecció de l’administració local.
Prop de 150 cursos i més de 3.200 inscrits
El CNL de Reus Miquel Ventura ha organitzat el 2024 un total de 149 cursos (94 de nivell inicial o bàsic) amb 3.243 persones inscrites. El president del CNL, Daniel Recasens, ha destacat que “un 81% de l’alumnat ha nascut a fora de l’Estat espanyol”, la qual cosa demostra l’interès i la demanda de persones estrangeres per aprendre la llengua, segons ha apuntat.
Per complementar els cursos de català, el Consorci ha fomentat l’ús del català entre la població nouvinguda a través d’altre eines de cohesió social. Saperas ha citat com a exemple les 721 pràctiques lingüístiques que s’han fet en els establiments col·laboradors del VxL, en equipaments municipals o en entitats d’acompanyament (culturals, esportives, ecologistes, de lleure,…).
També dins de l’aprenentatge “no formal” s’han creat 38 parelles lingüístiques (335 presencials i 45 virtuals) del programa Voluntariat per la Llengua i s’han organitzat 12 activitats del “Xalem” amb 389 inscrits amb l’objectiu de potenciar l’ús del català fora de l’aula. Cal destacar que el 95% de le persones participants “s’animaran a parlar molt o bastant en català”.
Difusió de l’activitat del CNL
Finalment, els responsables del CNL s’han referit a les eines de difusió de la llengua i de la seva activitat: La Falca (butlletí electrònic); 48 programes de ràdio emesos a Ràdio Cambrils, Ràdio la Selva, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Falset; i les xarxes socials.
