Amb l’arribada del fred, les cueretes torrenteres es fan més fàcils de trobar a zones litorals
La cuereta torrentera (Motacilla cinerea) mesura uns 19 cm de longitud, amb una envergadura d’ales de fins a 26 cm. Té la silueta típica de les cueretes: ben prima i estilitzada, amb una cua molt llarga.
El dors és de tons grisos, amb es ales una mica més fosques. El seu ventre, pit i carpó són de color groc, i a l’hivern normalment veiem el pap de color clar. Marca una mica de cella, també blanca.
Cuereta torrentera buscant aliment a un camp (E.P.)
Es tracta d’un ocell que podem trobar a Catalunya tot l’any, però que a la primavera i estiu es troba principalment en rius de muntanya i, en canvi, a la tardor i hivern es dispersa per buscar zones més temperades.
A les nostres comarques a l’època de reproducció només les trobarem en alguns rius muntanyencs del Priorat o l’Alt Camp, per exemple. En canvi, durant els mesos més freds de l’any les podrem observar a zones humides, camps de conreu o fins i tot a parcs urbans, els llocs on en aquesta època puguin trobar insectes per alimentar-se.
A l’estiu, és molt típica als rius de muntanya (E.P.)
Podríem marcar dos hàbitats força diferents, depenent de l’època de l’any en que ens trobem.
A l’època de reproducció, la trobarem a rius de muntanya amb força rocalla, per on es mou amb habilitat mentre busca invertebrats aquàtics. Per aquest motiu té el nom de cuereta torrentera, perquè és típica als torrents.
A moltes zones del país comparteix aquest espai amb la merla d’aigua.
A la tardor i hivern, en canvi, s’adapta més fàcilment a hàbitats diversos. Molt típica a trams baixos de rius, a zones humides, també a places, parcs i jardins amb herba o gespa, camps de conreu, … en aquests moments pot anar més desvinculada a la presència d’aigua.
Cuereta torrentera a l’hivern, al Parc Sant Jordi de Reus (E.P.)
La cuereta torrentera s’alimenta únicament de matèria animal. Por consumir larves de mosquit, insectes aquàtics, mosques i mosquits, i altres petits invertebrats. Pot buscar-los a les vores dels rius, o a les roques que trobem sobresortint de l’aigua, com també els pot capturar al vol, mitjançant petits saltirons.
Cuereta torrentera a un riu pirinenc, buscant aliment (E.P.)
