Un ocell ben proper als rossinyols, que ens deixarà bocabadats gràcies als curiosos colors del seu pit: blanc, blau i vermell
La cotxa blava (Luscinia svecica) mesura aproximadament 14 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 22 cm.
Si observem aquest ocell des de darrere, passa ben desapercebut: és de color marró clar, molt uniforme. Frontalment, en canvi, el mascle és ben espectacular: pit i barbeta de colors blanc, blau i vermell, ventre de tons crema. Observem una “cella” més clara, sobre l’ull.
La femella és molt similar, però amb els colors més clars i una zona blanquinosa al pit, a la barbeta.
Quan obre la cua podem veure, sobre un fons fosc, una “T” inversa de color taronja.
A l’hivern els colors són més apagats, i tornaran a ser més vius a l’època de reproducció.
Detall del pit, durant una sessió d’anellament (E.P.)
A Catalunya, la cotxa blava únicament es pot observar en migració o bé durant l’hivern, doncs no cria al nostre país. A l’hivern, els llocs on millor s’observa són zones humides com el Delta de l’Ebre, el Delta del Llobregat, diversos punts de l’Empordà, o zones humides a l’interior de la Plana de Lleida.
Al Camp de Tarragona hi ha diversos punts on es podria trobar a la tardor i hivern, però són molt concrets. Les zones humides on es pot veure són, principalment, la Torre d’en Dolça, la Séquia Major, els Muntanyans de Torredembarra o a la desembocadura del Gaià. En migració, podria aturar-se a llocs més variats, com desembocadures de rieres o petits punts amb aigua.
Normalment veiem els primers exemplars a finals d’agost o principis de setembre, i es queden a la nostra zona fins el mes d’abril.
Cotxa blava fotografiada a la Torre d’en Dolça (E.P.)
A l’hivern, el seu hàbitat típic són les zones humides, però no l’hem d’imaginar com un ocell que es mou per dins de l’aigua, si no que es troba entre el canyissar i, més sovint, pels voltants.
Per tant, l’hem de buscar a aquests aiguamolls i estanys amb vegetació (canya, canyís, …), movent-se pel terra mentre busquen aliment. A la Torre d’en Dolça, per exemple, en veiem sempre algun exemplar caminant per les zones de gespa que voregen els quatre estanys.
El dors és molt més espectacular, de tons marrons (E.P.)
La seva dieta es basa petits invertebrats, com larves, formigues, escarabats, cucs, … Com passa ben sovint, a la tardor i hivern com que li costa més trobar invertebrats, també poden menjar llavors o fins i tot alguns fruits.
Curiosament, a les seves zones de cria els hàbitats són completament diferents: fan nius al terra, o a la base d’un arbust, a clarianes entre grans pinars a zones a més de 1.500 metres d’altitud.
El gènere Luscinia el comparteix amb un ocell que, al contrari de la cotxa blava, el tenim a Catalunya com a estival: el rossinyol comú.
El nom de “cotxa” no se li posa per ser parent de la cotxa fumada, si no perquè els recordava aquesta pels seus gests d’acotxar-se quan es mou pel terra.
Cotxa blava caçant larves (E.P.)
