L’entitat avisa que els aerogeneradors “aniquilen els motors de la comarca: l’agricultura i el turisme”
La plataforma Aturem els molins ha recollit 2.500 signatures contra el projecte de central eòlica amb sis aerogeneradors de grans dimensions que s’està tramitant a Montbrió del Camp i Riudecanyes. Aquest dimarts al matí, han presentat les al·legacions a l’Ajuntament de Montbrió del Camp. El portaveu de l’entitat, Pau Arasa, ha assegurat que els aerogeneradors “aniquilen els dos motors de la comarca: l’agricultura i el turisme”. Des de la plataforma afirmen que és un “frau de llei” perquè la central eòlica s’ha dividit en sis projectes, un per cada aerogenerador, tot i que es tracta d’un únic parc. A més, creuen que s’ampliarà el nombre de molins perquè la línia d’evacuació està “sobredimensionada”.
Tesera Energia i Mevak Energia projecten sis aerogeneradors de 180 metres d’alçada sumant el tronc i la pala a Montbrió del Camp i a Riudecanyes. L’electricitat generada serà transportada fins a una nova subestació situada a Montbrió del Camp i des d’allà s’aixecarà una línia d’alta tensió de 66 kV fins a la subestació del complex industrial químic de la Poble de Mafumet. La línia aèria seria de 91 torres de més de 20 metres, a excepció d’un tram soterrat entre Reus i Constantí.
La central eòlica està causant una gran oposició al territori. Els dos municipis afectats hi estan en contra, i altres ajuntaments com el de Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs, Riudoms, Botarell i Vila-seca també han fet públic la seva oposició per l’impacte que tindrà. Aquest dimarts és el dia límit per presentar les al·legacions al projecte i els últims dies s’ha creat la plataforma Aturem els molins per recollir les queixes.
Aquest matí, l’entitat ha presentat 2.500 signatures que han recollit els últims dies en contra de la central eòlica, juntament amb les al·legacions. Consideren que les empreses promotores no han fet correctament els estudis d’impacte ambiental, l’afectació sonora o les distàncies de seguretat. A més, apunten que podria afectar a l’àliga cuabarrada.
“Aniquila” l’agricultura i el turisme
El portaveu de la plataforma ha avisat que el parc “aniquila de facto els dos motors econòmics de la comarca”. D’una banda, l’agricultura. Gran part del terreny on es vol instal·lar els aerogeneradors hi ha explotacions agràries i ramaderes. “Implicarà la destrucció d’una zona protegida de gran singularitat, perquè hi ha molts arbres centenaris, hi ha zones de denominació d’origen protegida, diversitat de produccions: oli, vinya, fruita, garrofa, fruita seca, horta, cítrics, granges”. D’altra banda, ha manifestat que “impacta sobre el turisme” per la “pèrdua de valora paisatgístic”.
Arasa ha assenyalat que es tracta d’un projecte en “frau de llei”. “S’ha presentat fraccionat, com a sis projectes diferents, de sis parcs diferents, amb un sol aerogenerador a cada parc, i en realitat és evident que és una unitat”, ha argumentat. Exigeix que “s’invalidi” per aquesta qüestió, però lamenta que s’ha declarat d’utilitat pública. “No sabem amb quin criteri”, ha etzibat. També ha indicat que “no s’ha informat degudament la població afectada”.
Des de la plataforma insisteixen que “no és un projecte ni normal ni habitual”. Són aerogeneradors de grans dimensions que normalment no s’instal·len en terra ferma, sinó al mar, asseguren. A més, per transportar-los i muntar-los, caldrà obrir nous camins, partint petites explotacions agràries que ja no seran “viables”. Per tot això, les cooperatives Montbrió del Camp, Riudecanyes, Riudoms i Cambrils també han presentat al·legacions conjuntament. El president de la cooperativa de Montbrió del Camp, Francesc Baiges, ha lamentat que “destrossaran el territori”.
Darrera hi ha la família Villar Mir
Les companyies Tesera Energia i Mevak Energia que estan tramitant els aerogeneradors són propietat de la família Villar Mir, de l’exministre franquista i oligarca Juan Miguel Villar Mir, mort l’any passat i que ostenta diverses companyies energètiques a l’estat espanyol. Actualment, tenen un conglomerat d’empreses dedicades a la construcció de parcs eòlics i la distribució d’energia elèctrica, principalment.
Juan Miguel Villar Mir va ser procurador de les Corts franquistes i el 1975 va ser nomenat ministre d’Hisenda i vicepresident d’Afers Econòmics del primer govern de la monarquia, presidit per Carlos Arias Navarro. En el vessant econòmic, va crear una de les constructores espanyoles més importants, OHL, empresa de la qual la família encara conversa un 0,001% de l’accionariat avui dia. També va ser vicepresident del Reial Madrid i va estar imputat en diversos casos de corrupció com ‘l’Operació Púnica’, però va quedar exonerat.
Des del 2015, la família Villar Mir ha hagut de vendre diverses propietats o deixar entrar altres inversors per l’excessiu deute que acumulava. Tot i això, els seus fills van aparèixer a la posició 99 de la llista dels espanyols més rics el 2024 que publica ‘Forbes’ amb un capital de 350 milions d’euros.
“Maten els pobles afectats”, ha sentenciat el portaveu. “S’han fet moltes aberracions en el món de les renovables, en el món de la transició verda, pel benefici dels de sempre”, ha dit. “Però això és una altra lliga, és d’un nivell superior”, ha afegit. “La gent no vol que la facin fora de casa seva, no vol que li destrossin el lloc de treball, no vol que li destrossin la segona residència, no vol que li destrossin el tros on se’n va a fer les calçotades perquè és la nostra vida, vivim aquí i ens volen fora”, ha lamentat.
Per “abastir” la petroquímica
Des de la plataforma també denuncien que l’electricitat generada “no anirà a l’abastiment públic, sinó que serà només utilitzada per les empreses del polígon petroquímic”. “Una vegada més veiem com es pretén destruir el territori per al lucre privat sense importar les persones que hi vivim”, ha apuntat Arasa.
La CUP també ha presentat al·legacions al projecte. A través d’un comunicat han dit que el desplegament de renovables està “al servei dels interessos privats i especulatius de grans empreses”. I han assenyalat a Repsol dient que servirà per “abastir” aquesta companyia.
Des de Repsol, però, asseguren que el projecte “no té res a veure” amb ells, tot i que la indústria química s’ha mostrat preocupat els últims anys per la quantitat d’energia que necessita per descarbonitzar-se. L’AEQT ha avisat en diverses ocasions que necessita el triple d’energia que l’actual per complir els plans de descarbonització.
