La Reial Societat B desarticula als de Luis César i posa peu i mig a la Segona Divisió
Cop dur, al Nou Estadi i en una final d’ascens. Aquesta és una tònica que es comença a convertir en costum pel Nàstic, que ha estat superat per 1-3 en l’anada de la final per l’ascens a Segona Divisió, davant de la Reial Societat B. Els de Luis César han tornat a cometre errades defensives, que sumat a la poca fluïdesa atacant, fan que la promoció de categoria passi per una gesta sense precedents.
El Nàstic ha saltat a la gespa rebut i encoratjat per un Nou Estadi que avui s’ha vestit de gala i no ha deixat cap butaca buida. L’energia de la grada s’ha traspassat al terreny de joc, amb un conjunt tarragoní buscant fer el primer aviat i, aquest cop sí, aprofitar el factor camp per encarar l’eliminatòria d’una altra manera.
Poc a poc, la Real B ha anat recuperant el control del partit i practicant el futbol associatiu que caracteritza als equips base. En la primera que han pogut, Eder Garcia ha filtrat una pilota a Gorosabel, semblava que Dufur i Rebollo tenian la situació dominada, però al porter l’han superat i el defensor s’ha acabat introduint la pilota en pròpia porteria, després que topés al pal (0-1). Galleda d’aigua freda a Tarragona, que tornava a veure a l’equip per darrere.
Intenta reaccionar el Nàstic
El Nàstic ha intentat mantenir el cap fred i trobar la reacció com més aviat millor. Antoñín per partida doble, ha estat l’encarregat de posar a prova a Arana, que en ambdues ocasions ha refusat la pilota a córner.
Amb l’actuació estel·lar del porter suplent del filial basc, el Nàstic s’ha hagut de resignar i anar al descans per darrere del marcador.
Al segon temps, la Real B ha fet una passada endavant i ha sortit dominadora de totes les situacions de partit. Els de Iosu Rivas tenien la pilota, muntaven transicions i començaven a fer sobrevolar la por d’incrementar el marcador sobre el Nou Estadi.
Un premi que ha acabat arribant per insistència. De nou, una internada per banda esquerra ha acabat amb una rematada que Rebollo ha estat capaç de refusar. El rebuig ha caigut a peus de Mikel Rodríguez, que a porteria buida ha posat l’eliminatòria molt a favor del seu equip (0-2).
Pablo és el Far del Nàstic
Luis César movia la banqueta buscant espurna i reacció en el seu equip. Álex Jiménez, Jaume Jardí, David Concha i Óscar Sanz han entrat per revolucionar el joc grana, però qui ha acabat apareixent és el de sempre; Pablo Fernández.
Dufur ha vist com Migue li indicava la cursa, el lateral ha guanyat línia de fons, ha centrat cap al cap de Pablo, que de nou no ha fallat. El pitxitxi ha fet el seu 15è gol per tornar a fer somiar Tarragona en què l’ascens era possible (1-2).
El gol ha donat ales a un Nàstic que no ha parat i treballat per aconseguir l’empat, però avui era el dia d’Arana. El porter basc ha tret sota pals una rematada de David Concha, i ha protagonitzat una volada sense motor per treure el gol de la jornada al càntabre, quan tota Tarragona ja l’estava celebrant.
Amb els tarragonins amb tot, La Real B ha sentenciat al contraatac per posar l’1-3 en una nova jugada dels despropòsits, relliscada de Dufur, Rebollo no ha pogut rebutjar i Carrera ha afusellat a Enric Pujol, que era qui cobria la porteria.
El Nàstic viatjarà cap a Zubieta amb un resultat molt desfavorable. Només una gesta sense precedents enviaria a Luis César a Segona, ja que per ser a la categoria de plata, hauran de vèncer per tres gols.
