Ens trobem davant de l’ocell amb més colors de Catalunya. Tot un arc de Sant Martí emplomallat
L’abellerol (Merops apiaster) mesura fins a 29 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 49 cm.
És un dels ocells més fàcils d’identificar del país: ventre blau, cara groga amb màscara negra, front clar, cap i clatell vermellosos, dos de tons grocs i taronges, ales amb colors també taronges, blaus i verds.
Les femelles i els mascles són molt similars, però en les femelles observem més tons verds a les ales i al carpó. Els juvenils són de colors més apagats, sobretot a ales i dors, i tenen el pit i ventre més verdosos.
El seu bec és prim, negre o corbat, molt adaptat per a capturar invertebrats.
Abellerol, a l’Alt Camp (E.P.)
A Catalunya és una espècie estival. Arriben cap a les acaballes del mes de març i es queden amb nosaltres fins el mes de setembre, quan de mica en mica aniran marxant cap al sud.
Aquest espectacular moixó cria a molts indrets del Camp de Tarragona, principalment a zones planes, amb conreus i sense gaire massa forestal.
Abellerol en vol, exhibint els seus colors (E.P.)
L’abellerol ocupa principalment en zones obertes, amb vegetació baixes o arbres més aviat dispersos, on hi hagi força plantes amb flor, qui atrauran els insectes.
Aquests indrets han de tenir a la vora llocs adequats per a la cria. Aquesta espècie busca talussos de terra, com per exemple les parets als costats del camins, on hi foradarà un túnel horitzontal amb el seu bec, de fins a 2 metres de profunditat. Al final hi construeixen una petita cambra on hi pondran els ous. Durant aquest procés pateixen un fort desgast del bec, disminuint notablement la seva llargada.
Acostumen a criar de forma comunitària, ubicant diversos nius a una mateixa paret. Els sentirem fàcilment, gràcies al seu curiós cant.
Abellerol al costat de la zona de cria (E.P.)
La seva dieta es basa exclusivament en insectes voladors força diversos. S’alimenta d’abelles, d’aquí prové el seu nom comú en la majoria d’idiomes. També pot menjar vespes, papallones, libèl·lules, … sempre invertebrats d’una mida considerable.
Els apicultors sempre han vist aquesta espècie amb mals ulls, doncs és un depredador de les seves abelles de la mel, però en canvi també s’ha convertit en un bon aliat contra la vespa velutina, un potent depredador de les abelles.
Abellerol amb una presa al bec (E.P.)
